diumenge, 23 de desembre del 2012

BON NADAL

Hola AMICS/AS

Bé ja acabe l'any!! Jo ja pensava que seria l'any de l'aventura peró no tanta....... doncs bé podria escriure un llibre, jejjejeje.

Aquest any he aprés moltes coses i això és del tot positiu, perquè precisament jo no e tingut mai una vida aburrida. La primera i per a mi el mes important és haver viscut moments d'amistat. Molts ja sabeu la nostre aventura al desert (una gran experiència), doncs conviure amb el meu company Toni la gran aventura e aprés molt del que és això de l'amistat. També com no podrie ser d'un altre manera agrair el reculsament de tota la familia i sobre tot de la done!! per sortir cap andevan. Com molts dels meus amics hem viscut això de la crisi, doncs res mira cap endavant i com diu en Tito Vilanova "Seny, pit i collons" com molta gent toca tira cap en davant. Aquí també recordar aquells que sempre t'animen per veure les coses d'un altre color. No és fàcil tot el que estem visquen, peró tindre la gent al costat sempre ajuda a superar els mals moments, és per això que desitjo per a tots vosaltres unes bones festes i un gran any 2013

Salud
Salvador Torrent

dilluns, 23 de juliol del 2012

Pujada Andorra

Hola amics!! que pensàveu que la palmaria? jejejeje,.. que bé que ho vaig passar aquest diumenge a la pujada cap Andorra, és un plaer sortir amb els amics i que m'animim d'aquesta manera. Bé doncs avui fare la crònica de la pujada Andorra que feia ja temps que no escrivia res al blog, en primer lloc donar les graciés al Manel Perello per muntar i animar al grup en la sortida cap Andorra, també menció especial per el Antonio Molina que gran que és!! anima, fa de reporter gràfic i també de mecànic, quina sort de tenir-ho a prop, esperem que l'any que bé el tinguem a sobre de la bici.


EKIPO TITAN DESERT
Bé, doncs la sortida vare ser prou puntual així que abans de dos quarts de sis estàvem en marxa, els primers quilometres és varen fer xino xano tot i que a l'alçada de Tordera queien quatre gotes que feien pensar que podríem mullar-nos, peró res falsa alarma, dons res continuem la marxa tot i tindre pel camí tres punxades abans d'arribar al primer avituallament que varem fer n'Amer, aquí primers cafes i petit esmorzar per agafar forces per anar direcció cap Olot i agafar el primer port el de Canes que tots els craks varen pujar fins a dalt i fer l'esmorzar per agafar forces per el que ens quedava per davant. D'aquí cap a Ripoll per agafar la carretera per passar per Ribes de Freser i agafar la collada de tossa, mítica pujada que aquí alguns varen decidir pujar al cotxe per poder fer la resta de la ruta en bones condicions, aquí menció especial per a l'única dona del grup la Conchi, quina maquina jejejeje, tot i pujar a ritme anava queixar-se pel ritme sense donar-se que tots els demes estàvem morts quina sort nomes faltava que ens apretes, també la gran companyia del Marti i el Manolo que amb els acudits varen fer que la pujada fos mes suportable, doncs bé desprès de re-calcular el que ens quedava per arribar a dalt variàs vegades ja podia ser un quilometra com cent metres jejejeje, varem arribar tots a dalt i l'objectiu complert, proba superada ara falta baixar per anar a dinar i desprès ja en parlarem.

Epppp hem arribat a la Molina i ara toca dinar tot i arribar una miqueta tard, ens esperant amb bona cara i millor servei, aquí hem de dir que hem menjat força bé i desprès de fer el cafe ara toca tornar arrancar, ufff recordo el mal de cul de l'any passat i crec que tornaré ha passar pel mateix, doncs vinga fa mal peró aguantem força bé. Baixem direcció a La Seu d'Urgell i quina sorpresa... desprès de recordar el vent en contra que varem trobar l'any passat aquest any el tenim a favor, ufff quina sort vinga doncs que si quaranta i fins i tot cinquanta quilometres per hora!! quin pler, això si que és anar de pressa. Arribem a la Seu i agafem direcció Andorra, aquí fem la ultima parada per agafar liquid fresc i recuperar forces pels últims quilometres. Aquí va començar el pitjor de tot, las forces ja eran justàs i tot i que vaig beure i descansar, las reservàs estaven al limit, vinga doncs cap Andorra, res amb prou feina podia seguir un ritme baix i que ames degut aquesta vegada al vent que teníem en contra vaig patir de valent peró graciàs als companys vaig arribar fins ANDORRAAAAAAA.


Prova superada

diumenge, 27 de maig del 2012

Tornada a casa

Hola amics!! bé en primer lloc se que l'aventura no és gaire agradable i poc entusiasta peró explico la realitat del que vaig viure. Molta gent em pregunta si tot això val la pena i a tothom li dic el mateix si, si, i si. Val la pena viure l'aventura !!, per la única cosa que no estava preparat era per l'enfermetat i és amb el que em vaig trobar, doncs mala sort!! per la resta doncs diria que el primer dia en la sortida la emoció era tan gran i la pujada d'adrenalina tan forta que per poder explicar el que és allo sa de viure, els dies que vaig estar en bon estat éls varem disfrutar molt, també en els moments dolents de la malaltia en què vaig tindre que fer un esforç ad-dicional van ser una proba personal del que podia arribar a fer i sempre conscient de què allo que feia ho podia fer, altra cosa és quan al acabar tot m'expliquen la realitat, el que tens que ser sempre és conscient del que pots fer i el que no.


Vinga doncs amb la tornada de la Titan!!, desprès de passar un altre nit sense dormir i ja no se quantes porto, toca agafa el autocar per arribar a l'aeroport, em trobo malament i al sortir de l'hotel el metge me ha posat un medicament per aturar els vòmits, esperem que tingui efecte pel viatge de tornada, arribem a l'aeroport i estic tan debil que gaira bé no puc donar dues pases, per rematar tornan el vòmits i els seguratas d'aeroport Marroquí em miren amb por de que els enganxi alguna cosa, en el control de passaports la gent em deixa passar i pujo al avio com el que arriba al final de tot, durant el viatge nomes vaig tindre que anar una vegada al servei peró al arribar a Barcelona nomes tenia ganes de que em portessin a l'hospital, de fet el pitjor de tot és la cara de la dona al veure la piltrafa humana d'home que arribava de la Titan, nomes podia caminar tres pases, aquí tots els que varem vindre a l'arribada és van preocupar pel meu estat, doncs vinga cap a l'hospital vaig decidir que per la familia seria millor al costat de
casa i varam esta d'acord que fos l'hospital de Calella,                     

al arribar al hospital no vaig pasar ni cinc minuts en agafar-me i en la tria ja varam veure que estava al limit, el curios és que amb totes las preguntes que varan fer al dir que venia de la Titan Desert em varam tractar com un crak jejejeje, (la veritat és que voldria donar las graciés a tots els professionals de l'hospital de Calella que amb retalla-des i tot el que tenen a sobre, sempre és van comportar d'una manera humana i profesional.. lo dit, MOLTES GRACIÉS), desprès de varias probes ja varen veure el problema..... l'opció era operar peró


em donaven unes hores per si millora-ba, de fet tenia una obstruccio intestinal i això no pintava bé, desprès d'unas hores començen els dolors i em comenten que això va malament, toca operar!! doncs vinga els dolors son insuportables i demano que em dormin ja...... desperto i li demano que em digui com ha anat tot em comenten que bé que em recuperaré, al cap d'unas hores passa la doctora i em comenta l'operació, total deu centímetres de budell i una reconstruccio de l'antiga ferida, dos x un, espero que em deixin els abdominals de pelicula jejeje
 

divendres, 25 de maig del 2012

Final de la Titan Desert!!



Hola amics!! aquesta nit he vist pels forats del sostre de l'haima com la lluna passava d'un canto a l'altre uffff, això no pinta bé tinc un malestar general i tot i que no he vomitat estic per fer-lo en qualsevol moment, toca aixecar-se per l'esmorzar i li comento al Toni que em quedaré descansant una miqueta més haig d'intentar recuperar. Arriba el Toni i és confirma el que no volia que passes, no puc aixecar-me estic KO, ara si que és el final..... no tinc res de força per aixecar-me i el meu estat és preocupant, el Toni crida al metge i quan arriba em diu el que ja sàvia, no puc sortir!! el servei metge em connecta el suero i en pocs moments comença el drama, el metge veu els vòmits i li queda una cara de molta preocupació em comenta que hauran de portar-me a l'hospital, li comento que em deixi una miqueta de temps per recuperar i decideixen portar-me directa a l'hotel i veure com reacciona-va, tot això sentin com sortien en la ultima etapa, bé ara ja esta tot fet, no podré acabar la Titan. Al arribar a l'hotel em poso a la dutxa i semble que el cos reacciona, aixins que toca descansar força, de fet estic tan cansat que he dormit unes hores i semblen una eternitat tot això sense menjar res des del dia anterior ufff quines ganes de què acabi tot.

Arriba la tarda i és presenta amb la feina feta el Toni, quina satisfacció el haver acabat el repte que ens varem proposar, el veig cansat peró feliç per haver acabat. Arriba el metge i em posa un medicament i em comenta que semble que estic millor comenta que dema tornem cap a casa espero arribar com sigui no vull quedar-me al Marroc en cap hospital.

dimecres, 23 de maig del 2012

Penúltima etapa!! ja falta poc




Hola amics!! bé el que semblava impossible sembla que serà una realitat, avui e dormit per primera vegada desprès de dies, la diarrea a parat l'únic problema és que estic molt cansat i tinc molta fluxera uffff, avui toca etapa llarga, son 116km amb pedra i molt lenta i pesada, tinc la sort de la companyia del Toni que no deixa d'animar-me. Bé doncs avui no tenia el cos gaire preparat per l'esmorzar i e menjat poc.... sé que haig de menjar per poder acabar peró no entre res, ens anem a la sortida desprès de la rutina diària de las firmes i l'aigua, aquí tenim la companyia d'un mediàtic, la veritat és que és un tio de lo mes normal i el que veus a la tele és el mateix que en la vida real, és el Santí Millan toca foto de record. Vinga doncs toca la bocina i em mentalitzo en acabar com sigui l'etapa avui els primers quilometres els faig millor del que penso i a mesura que passen no els quilometres si no las hores el meu cos comença a queixar-se, tornen las diarrees!! el company Oscar porta Fortasec em dona dos capsulas i semble que funciona.

 Continuem per pistes e inclús atravasem un petit riu que va força bé per refredar els peus que els porto adolorits i bullint avui fa mes calor que els altres dies, nomes em falta-va això uffff, arribem al primer avituallament i aprofito per descansar amb altres "moribunds" i el metge em pren la tensio i em recomana descansar peró estic com un roc jejejeje, reposo i menjo una mica de bocata no puc menjar gaire, tornem a possarnos en marxa els companys van tiran de mi i jo els segueixo com puc, passem per llocs ha on ça aturat el temps peró jo no puc aturar-me vaig a pinyo fixa i els companys aprofiten pen parar i fer fotos jo si paro no crec que pugui tornar a arrancar, els ultims quilometres és fan interminables toca apretar las dents aixó sé esta acabant!! ultim esforç i entrem tos junts. Aquesta vegada el cos esta ja al limit necessito descansar dema és la ultima etapa tinc que fer el ultim esforç...........

dilluns, 21 de maig del 2012

Etapa de montanya

Amics tornem per la crònica!! ahir desprès d'haver d'abandonat en la segona etapa marato per la gastroenteritis, fa que intenti recuperar-me el millor que pugui tot i que sera mol difícil, bé aquesta nit a passat la pitjor de las meves pors, de matinada e tingut diarrees i estic molt debil tampoc e dormit bé però la part positiva és que ja no tinc vòmits, avui toca etapa reina de la montanya son 60km pujant i pujant per fer 101km i pujar fins els 2200m  espero aguantar com sigui. Toca l'hora d'aixecar-sa i no vull pensar en el meu estat, si no surto quedo eliminat aixins que tocara apretar las dents, anem a l'esmorzar i puc menjar una mica això em reconforta, vinga doncs control de firmes i recollida d'aigua ja estem a la sortida, el Toni el tinc davant per marcar el ritme, anirem tranquils i també s'apunta al grup el Oscar un tiu collonut que ja a fet la Titan variàs vegades i a sobre és metge, com a mínim no crec que la palmi sensé atenció sanitària jejeje,

Vinga doncs els primers quilometrés és van fen amb molt d'esforç peró a bon ritme semble que el cos aguanta prou bé, de fet al passar el primer control la cosa és complica arriben els dolors de panxa i comença la diarrea un altre vegada, de fet amb l'esforç pujant sem escapa una mica i haig de parar per netejar-me i fer las necessitats en mig del no res, la vergonya és perd en aquest casos, continuem pujant amb unes rampas que tinc que fer-les a peu no em queden forçàs, el Toni m'anima ja falta poc per arribar a dalt, em costa creure que ja estem a dalt, la panxa esta millor desprès de prendre un parell de Fortasec.

Ara toca rodar una mica, baixar i baixar penso que aquet és el moment per apretar per poder recuperar una mica de temps doncs baixo com crec que mai e baixat, la veritat és que recupero tems però baixant unes pedres salten i em donen varis cops a la tíbia i deixat un parell de ferides que és el que em faltava, res continuem aguantant, desprès de rodar una estona ara toca passar per un Oued i son 15km (aixó és un riu sec ple de pedres i sorra que és una tortura xina pel cul i la resta del cos, ça de tindre molta paciencia i no perdre la concentració amb els graons que tens que saltar) el passem i continuem rodant per arribar al final de l'etapa no ho puc creure hem arribat, molt cansat però em arribat, graciàs al Toni

que en cap moment a deixat d'animar-me nomes queda plorar al arribar estic molt fluix espero recuperar per dema, ara directe a la dutxa i descansar, fins dema he d'acabar com sigui....
 

diumenge, 20 de maig del 2012

2º etapa marato

 Hola companys!! ufff quina nit que he passat,.. avui toca fer la segona etapa marato i ens espera 135km per devant, ahir desprès d'arribar varem posar la colchoneta i el sac de dormir en el tros que quedava en l'haima el metre quadrat és mes car que a Barcelona jejeje ,el bó és que tens els mediàtics dormin al teu costat, bé, aprofito per fer una petita reflexio del que estic veien aquets primers dies, en primer lloc aquí el nivell econòmic és alt per no dir mol alt, també que per mes que et sembli que la gent no semble que pugui tindre nivell doncs estàs equivocat, fins el ultim son uns autèntics maquines son gent amb molta preparació aquí no hi ha lloc per la gent que no estigui preparada, per lo tant, molt de respecta per a tots els que fan la Titan, aquí fem punt i apart pels mediàtics, de fet el Toni em posava una mica al dia de qui era cada un, desde Marc Coma fins el Santí Millan passant per el Josef Ajram i altres de prensa rosa, res comencem.... com deia aquesta nit me he trobat malament no sé que em passa estic una mica marejat i tinc mal de panxa, a sobre no e pogut aixecar-me per la nit per por a trepitjar algú i me hagut d'aguantar, aquet mati tot i tindre malt de panxa e esmorçat bé ja que tenim per davant 135km aixins que despres de posar el sac de dormir altre vagada a la bici i passar el control de firmes i recollir el aigua ens posem a la sortida, aqui la primera sorpresa!! el Director de la proba el Sr.Joan Porcar em busca per saludar-nos i ens dona ànims per acabar la proba, tenim el nostre àngel de la guarda que se preocupa per nosaltres (Nerina) doncs desprès de fer la foto oficial ens posem per sortir.
Aquí veig que la cosa se posa malament li comento al Toni que em trobo malament que això va a pitjor, el Toni m'anima perquè no i pensi anirem mes a poca poc per recuperar. Bocina i sortim el ritme em sembla molt alt tot i aixó que anem molt lents duran els primers quilometrés, comença el patiment arriben els primers vòmits i penso que ara ja em començare a trobar millor i res mes lluny de la realitat, el patiment acaba de començar desprès de parar variés vegades i deixar mitja vida tinc que pendre una decisio i és que no puc enrraderi mes al company Toni, pot quedar fora de temps.. ell a fet tot el que ha estat en las seves mans me a ajudat en tot però al arribar al primer avituallament sento com si em donessin un cop per l'esquena i quedo estabornit.. el cos diu prou ja no puc lluitar mes, el Toni em deixa amb preocupació i pena però jo estic mort.

Al cap d'uns minuts arriba el metge i comença el remate final, el vòmits continuen i em quedo kO total, em posen suero i tinc unes tremolors que semble que estem sota cero, però no, estem a vint i dos graus, total que al cap d'una estona començo a donar-me compta de que ja no podre ser Finisher i el mon sem cau a terra, no recordo haver plorat tant ni amb tanta amargo, tot el treball perquè em passa això.... a dins del Jeep de la organitzacio quedo dormit duran mes d'una hora em deixen al campament ara toca dutxa i reposar al maxim, dema intentaré continuar no vull que m'eliminin haig de sobreposar-me com sigui.

dissabte, 19 de maig del 2012

1ª etapa marato



Hola amics!! ja estem
preparant la primera etapa marató amb el company Toni, aquí comencen els nostres primers dubtes amb el tema logístic, el primer del que ens donem compte és que la maleta està plena de coses inútils i que potser faltaria alguna cosa més vital. Bé d'entrada portem massa
material en recanvis i un excés de roba que no necessitem, obrir i tancar la maleta cada dia és un drama, un dia d'aquests explota la cremallera. Comencem a preparar la motxilla i veiem que aquest pes no el podem portar a l'esquena, perquè sino ens quedem valdats... uffff, vinga doncs, a repartir el pes per la bici i tot ben lligat perquè no caigui, això ha quedat de pel·licula.

Ara només queda anar a passar el control de firmes i recollir l'aigua, la rutina de cada dia. Cap a la sortida veig que la gent continua "enxufada" i només tocar la bocina vinga a tope i això que ens esperen 107km... Pel camí, més del que ja ens varem trobar en la primera etapa, molta molta sorra fina, que és una autèntica tortura, això de baixar de cop la velocitat per trobar sorra i no poder agafar un tram més dur és esgotador i tot el cami és així. Una altra de las coses a millorar és anar a rodar, això és difícil per el que he comentat abans, si el de davant agafa una part de sorra tu ja toques roda per darrera amb el perill de caure i fer que caigui el de davant.
També has d'estar sempre, i dic sempre, atent no et pots despistar per què de seguida tens una pedra o sorra per caura de morros, de fet en la primera etapa un biker ja es va trencar la ròtula en una caiguda, aixins que tenim que esta a la guait, dit això anem per un camii trepixat, amb el centre del carril amb força pedra i sorra, en aquet moment un conegut del Toni pasa i el vol anar a saludar moment en el que no sé com.... pasa d'un canto a l'altra, derrapa i cau tot a poca velocitat peró de forma molt espectacular amb la mala sort de que pasa un biker pel costat i li enganxa la camelbak amb la tanca de la roda de darrere ufffff quin ensurt el Toni per terra i arrossegat per un altre bici, sort que la camelbak s'estripa i queda lliure, el pobre Toni queda una mica estabornit amb un cop a la ma, por dios quin ensurt.... peró el crak se aixeca i aquí no pasa res, vinga continuem aixo ja em comença a cansar, vinga rodar sorra i tot el que ja e comentat peró desprès de pasar hores i hores el cul comença a queixar-se, toca continuar i els ultims quilometres es fan molt pesats pasem unes montanyés i veiem al fons l'arribada uffff etapa superada hem arribat!! ara toca entrar en la super haima i buscar un lloc per deixa la colchoneta i el sac de dormir, avui com etapa marato toca ser autosuficient en tot, nomes et donen de menjar, dormirem a terra amb els craks i tindrem que repassar las bicis nosaltres, de fet no és problema ja las reparem cada dia, (no tenim asistencia mecànica). Vinga doncs fins dema segona etapa marato i mes de 135km ens esperan.

dijous, 17 de maig del 2012

Primer dia Titan

Hola amics!! ja tenim la primera etapa al sac ufff quins nervis e tingut avui a la sortida tenia una pujada d'adrenalina brutal, bé doncs aquest mati ens hem aixecat a l'hora i e tingut la sensacio d'haver dormit millor del que pensava, una vegada canviats... cap el esmorzar aquí hem començat a viure el que és la Titan desert hem preparat las bicis i cap a la sortida sempre desprès de pasar el control de firmes i la recollida d'aigua. Vinga doncs tocan la bocina i primera sorpresa tothom surt com un cohet i és el primer dia!! doncs vinga aqui començo a veure que els camins que trobarem sempre seran amb sorra aixo vol dir que el desgast sera important,

pero bé el que comentaba, al cap d'uns quilometres arriba la calma és a dir las dunes, aquí tothom a peu però comença el primer problema e perdut el Toni i alguns coneguts hem comenten que esta a devant ufffff a veure si el puc agafar, però caminant per las dunes em donava compta que las pulsacions eran molt altes i l'esforç era notable per pasar-las, una cosa important las dunes son petites muntanyas de sorra per lo tant el anar en bici és per torturar a la
gent,  aixins que tranquilitat respirar bé i una cosa important la Titan és mediàtica perquè té personatges que li donen aquest toc, doncs sense donar-me compta estic al costat del Santi Millan i clar prensa i camaras per tot arreu, sortiré d'aquí no sigui cas que es vegi el careto de mort que ja porto jajaja, doncs arribo al control de pas i el Toni que no el trobo, continuem a tope fins l'avituallament i trobo els xurribikers i hem comenten que el Toni continua per devant, no entenc amb lo depresa que vaig i no l'agafo, continuem per una pista molt rapida i arribem al segon avituallament desprès de parar sento la veu del Toni que arribaba uffff era ell el que hem seguia por dios quina bogeria, despres de reposar una mica sortim cap
l'arribada misio complerta,
 ara toca preparar l'etapa marathon hem de portar tot a sobre de la bici, hem de descansar i recuperar...

dimecres, 16 de maig del 2012

Cronica dia 0‏

Hola amics!! tornem per començar l'aventura...... ara si que comença de veritat, en aquets moments nomes en venen els records de tot el que em fet amb el company Toni, ufff quina pallissa que ens em donat per arribar fins aquí, mai havia estat tan fort i esperem que tot vagi bé, ens ho mereixem.


Avui com en tots els grans dies toca aixecar-se molt aviat, hem d'estar a l'aeroport a les sis del mati i com passa sempre amb els nervis no podia dormir-me, doncs bé cap el Prat per agafar el avio. El viatge n'avio relativa-ment rapid per arribar l'aeroport d'Errachidia on ens esperan per tot el tema burocràtic del visat, ja pasat el tema papers vinga cap l'autocar "cinc estrelles" que ja ens posa en la autentique realitat del pais i de la Titan, això no és per a quejicas. pel camí mirava el paisatge i em començo a mentalitzar de que això no te res a veure amb tot el que podia pensar, doncs per rematar desprès de veure fins i tot un oasis

començo a veure al fons una cortina d'un color sorra que era això una tempesta de sorra que ja ens acompanyaria fins ben passada la tarda. Mentre anàvem amb l'autocar el "guia chofer" es va perdre variàs vegades i el viatge va ser de lo mes divertit ufffff por dios quin començament,



bé ara toca papeleo, foto, i portar la maleta a l'haima..... primera sorpresa amb tanta sorra al obrir el drap que fa de porta de l'haima per sobre del llit tenim dos dits de sorra i no tinci lloc ni per posar la maleta agggg quin començament, em faig a la idea de tindre sorra per tot arreu fins a tornar a casa. Vinga doncs una vegada instal·lats, ara toca muntar las bicis i això o tenim que fer al carrer amb la tempesta de sorra.. quin patiment això comença a posar-se èpic, vinga doncs recollim las bicis al control, man donat la caixa de la bici trencada i amb tot ple de sorra per dins, aquí bé el primer ensurt de la Titan vaig posar la camebak i las sabates amb la bici i al desmuntar no mes trobo la camelbak no tinc las sabates uff primera prova pel meu cort!!, vaig a reclamar i em diuen que si, que vale i de septe arriba el Toni per dir-me que las te en la caixa de la seva bici agggggg, no recordava de que jo em paso de pes i las varen possar en la seva caixa, bé doncs en mig de la tempesta de sorra el gran mestre Toni en un plis plas bicis montadas,

i com no podia ser d'un altre manera la tempesta de sorra se acaba, ara toca reposar el maxim tot i que això és una miqueta aburrit, doncs res d'avorriment agafem las bicis per provar que tot vagi bé i ens acostem fins las dunes per fer una mica de shopping amb els Berebers de torn jeje, que els primers riures de la Titan. Desprès de la volta turística ara toca anar a sopar i desprès briefing per saber tota la informació de l'etapa de dema i ens asabantem que degut a la tempesta de sorra es retalla l'etapa però las dunes que son uns cinc quilometres es tindran que fer, doncs bé ara toca descansar dema toca aixecar-sa a dos quarts de set per preparar l'etapa. Fins dema!!


 

divendres, 27 d’abril del 2012

Dia -1

Hola amics.
Si si estic dels nervis ufff, avui dia -1 aquesta setmana toca descans però de no fer res, tinc tots els mals!! he començat la setmana amb un queixal que hem feia un mal de mil dimonis aggggggg és el primer cop en la vida que tinc mal de queixal, sort que vaig anar el dilluns i el metge hem va fer una intervenció d'urgéncia i fins el dijous no hem varen treure els punts bé és varen caure sols, "por dios quina ratxa" avui divendres a poques hores de sortir començo a tindré un lleuger dolor a las lumbars que ???????, quines ganes de començar a rodar ja!!, doncs bé la crònica per quan torni, que no tenen wifi en el desert.
Salut per tots.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Sopar de Titans!!

Hola bloggers, ja hem fet la penúltima setmana de preparació, aquesta setmana fins dijous me dedicat a recuperar-me del refredat de la setmana passada, que també va bé reposar. La setmana l'hem preparat a corre-cuita per haver de repassar las petites coses de la bici i desprès portar-las a Barcelona pel transport al Marroc, desprès preparar el sopar del divendres i que des d'aquí voldria donar las graciàs a tots els que van venir i també els que per alguna raó, no van poder ser. Doncs el sorteig de varis regals cedits pels nostres sponsors i de l'esperada equipació del Ekipo TITAN DESERT, va ser tot un èxit i el valuós premi va anar a mans de la Esther Fonrrodona que ça compromès a posa amb la equipació jejeje.






Per el que fa a la preparació el cap de setmana hem fet sortida dissabte i diumenge amb la bici de carretera, total dos-cents quilometres i gran companyia amb els amics. Ara si que el compte enrrera arriba, ens queda la setmana que bé, el dissabte.... avio i Marroc la Titan ens espera.

Salud i sort per a tots.
 

diumenge, 15 d’abril del 2012

Volta a Montserrat, "LA PORTALS"

Amics!!! ja tornem a fer la crònica aquesta setmana, desprès de vindre de fer el entreno al desert de las bardenas hem baixat una miqueta el ritme és normal pensant que tambe hem tingut un tems dolent entre setmana peró no hem descuidat la forma i hem fet spinning en el gym també estiraments que sempre son d'agrair. Doncs bé aquesta setmana toca fer la volta a Montserrat "La portals" aquesta sera l'ultima proba abans de sortir cap al desert, hem de dir que ara tot i tindre el que tenim que fer els nervis és començan a notar però tranquils estem controlant jejeje, una de las cosas que hem fet aquesta setmana es portar las bicis als professionals perquè las posin a punt i és el que te, tindre uns sponsors com els que tenim. També toca prepara la logistica que sera necesaria pel nostre cos i per a las bicis doncs la llista l'anem seguint com teníem previst aquesta setmana enviem las bicis al Marroc i la setmana que bé i anem nosaltres.



Diumenge!! uffff quin refredat que porto a sobre.... e passat una nit de pena, quina mala sort l'ultima prova abans de sortir cap a la Titan, estic molt fluix penso en quedar-me al llit, peró bé.. millor trobar-me malament avui que el dia que marxi a la Titan, jeje sempre positiu. Doncs bé avui toca despertar-me a les 5,30h cada vegada mes penso que això és el pitjor de la bici !! bé l'hora de sortida cap a Montserrat 6,30h i com un clau hem sortit de la botiga FORMULABIKE hem carregat las bicis i hem tingut la sempre extraordiraria companyia del Santi que és una especie en extinció jejeje, quin pajaro el company, avui a fet un esforç sobrenatural per no morir en l'intent jejeje "Grande Santi", doncs vinga cap a Montserrat en el trajecte e dormit una miqueta i aixo ha costat perquè qui conegui al Manel sabra que no calla ni a sota de l'aigua, peró bé jo e clapat una estona, el company Toni avui tampoc és trobaba gaire fi... sort aixins no palmare fent la volta jejeje. Vinga doncs arribem, recollim dorsals i ens canviem per anar a la sortida i desprès com cada any fan homenatge alguna figura del ciclisme i PUUUUUM sortida aquí començan els petits problemes amb la bici, grinyola com una xatarra i en las baixades els neumàtics no agafen bé, he de parar per baixa presions i regular l'amortidor de darrera aveure si tinc sort i l'arreglo, vinga doncs continuem i aleluiaaaaa ja no fa remor el maleit amortidor!! crec que e trovat la solucio i els neumàtics ja agafen molt millor ja nomes quedava deixa el refredat pel camí i la veritat és que amb el ritme que portem amb el Toni tot i estar com estic aquest any hem fet menys tems, ara toca descansar i rodar una miqueta fins la setmana que bé que ja toca relax total. Per cert el proper divendres dia 20 tenim el sopar de la Titan desert us esperem a tots segur que sera un gran sopar.

dimarts, 10 d’abril del 2012

Setmana Titan desert, capitol 4

Hola amics!! avui podem dir que estem fets uns Titans jejeje, desprès de quatre dies 450km i jo que sé la d'hores pedalant per las bardenas, doncs avui podem dir que misio complerta. Sé que la Titan sera mes dura, peró segur que totes las hores a sobre de la bici ens aniran de maravella, ja puc dir que tinc un cul de ferro bé,.. deixem de filferro jejejeje. Avui hem tingut un canvi de paisatge, aquet mati hem agafat direccio al Moncayo i la veritat es que els paisatges son molt diferents peró igual de macos. Aquets dies hem d'agrair la paciéncia que han tingut las dones ja que las jornades de bici eran llargas i quan arribarem per dinar ja eran les tantes, tambe desprès de dinar teníem que fer la migdiada per poder aguantar una miqueta per la tarda i poder passejar, aixins que per a elles a sigut setmana de santes jejeje, peró és el que te viure amb un titan

dilluns, 9 d’abril del 2012

Setmana Titan desert, capitol 3

Hola amics si si estem vius!! avui pensem que ja som capaços de fer el que volem, hem tingut un dia gaire bé infernal uffff, quin vent hem tingut aquet mati, hem fet un kilòmetre endavant i un gaire- bé enrrera, quin desgast!! peró hem vingut a entrenar i res ens parara jejejeje, estem morts peró seguim endavant. Hem tornat a fer 110km que amb el vent de cara semblavant 2000 ..ufff, el millor és que el tercer dia que li tenia por pels dolors per tot el cos, i sobretot el dolor en el cul, doncs res avui com un xinxol hem baixat el ritme peró és normal amb aquest vent i hem acabat molt millor del que pensava nomes queda dema com ultim repte i estem desitjosos d'aquest nou repte, veurem com acaba... El que si a sigut positiu és que ja casi tinc la bici posada a punt i quina diferència del primer dia que anava votant tota l'estona pel camí. També voldria comentar que estem en un hotel on tot son facilitats i una gran amabilitat, u dic per què u estic vivint en primera persona i m'agradaria que si voleu vindre per aquí penseu en aquesta opcio. La recomano del tot.

diumenge, 8 d’abril del 2012

Setmana Titan desert, capitol 2

Hola companys!! ja tornem a ser aquí i això vol dir que encara som vius jejeje, avui 120km mes per las cames i sobretot pel cul uffff, si avui tingues que destacar alguna cosa seria un paisatge increible i per un altre lloc que el cul patira de valent, no podeu imaginar el que és fer tots aquets kilòmetres amb la tremulor del camí amb pedres i sots uffff, estic intentant posar a punt la suspensió de la bici per poder suportar aquest patiment i no és que sigui un tema d'irritacio, sinó que de tan de sotragot és un no viure jejeje. Doncs be avui hem passat per uns llocs increibles no puc explicar el que sents quan passes per uns llocs com aquets, aixo és la part mes divertida, la que no és tan és la dels camins que poden amargar-te fins al limit, el important és que els cirquits son el mes similar al que ens trobarem a la TITAN DESERT i toca preparar-se el millor possible. El que si te una part positiva és que aquí és menja de maravella i els sopars de pinxos i montaditos son la conya jejeje. Vinga dema mes si som vius?.

divendres, 6 d’abril del 2012

Setmana Titan Desert, capitol 1


Hola amics!! ja estem fen el tram final de la preparació de la TITAN DESERT, doncs bé avui hem fet 120km per las Bardenas!! el desert de Navarra i Arago, el company Toni te preparadas quatre sortidas que fan por uffff. Vinga doncs hem sortit ven aviat per agafar direccio sud per fer el primer tram, la veritat és que hem començat forts la mitja era de vint- i-vuit km i semblava com si anessim emprenyats, ni ens parla-bem, això va en serio!! el recorregut era exigent pel ritme que porta-bem i com ja teníem previst hem tingut de tot, peró el pitjor el vent de cara en la tornada que en las baixades si no donaves pedals et quedaves parat, quin patiment!! i també la pluja que ens agafat a dalt de la part mes alta del recorregut que arribava en una ermita, nomes ens quedava reça per què pares, i no ha calgut.. a parat desprès d'una hora i nosaltres en un refugi que tenia una llar de foc que treia mes fum que una locomotora, semblaven uns furtius jejeje, doncs bé faig la crònica desprès de recuperar-nos amb uns montaditos i unes birres jejeje, dema mes!!

dimarts, 3 d’abril del 2012

Gel freddddddddd de veritat

Hola companys!! com ja vaig dir l'altre dia, tinc un nou producte que estic provant de la casa ICEPOWER , aquesta empresa desprès d'explicar-li el problema que tindré per poder refredar els meus genolls desprès de fer un esforç en las etapes de la TITAN DESERT (no tenen gel al mig del desert) me han assessorat perquè provi els seus productes i la veritat és que també voldria que els proveu vosaltres, és per això que repartiré entre tots aquells seguidors del blog que vulguin una mostra... (las mostres son limitades) aixi que ja podeu demanar-les. Important demanaria que féssiu un comentari de què os sembla el producte,
Deixo link per poder veure tota la gamma de productes i les seves característiques.

http://www.icepower.net/es/productos

dilluns, 2 d’abril del 2012

Camí a la setmana santa


Hola amics! ara si que comença la compta enrere, al final de mes ja arriba l'hora de la veritat i en aquets moments començes a pensar si estaràs preparat per un repte com aquest, i la veritat és que las dubtes que hi son des dels primers dies, son un repte mes per arribar al nostre camí al desert i que segur, que la preparació anirà en el bon camí, de fet tothom ens diu que és normal que dubtem ja que és una proba que fa molt de respecte nomes pensar en el seu recorregut.. i el mes important ,que son sis dies i la de coses que poden arribar a passar uff.

Doncs bé amics aquesta setmana passem un altre fulla de la preparació per arribar al repte de la Titan, aquesta setmana l'hem tingut una miqueta relaxada ja que és el preàmbul de la setmana santa on tindrem una "apretada" per posar-nos en forma i fer la ultima proba abans de fer la Titan i que será la volta a Montserrat.

La setmana ha passat del tot tranquil ja que aquet cap de setmana ha tocat treballar i nomes hem pogut sortir el diumenge al mati per estirar las cames fins a Tossa, i per rematar el company Toni l'hem tingut amb un refredat de competició, peró que no ha sigut problema per sortir el diumenge i deixar el refredat pel camí jejeje, aquest setmana farem crònica de la preparació de setmana santa. Salut per a tots.

diumenge, 25 de març del 2012

Algú mes vol fer la transmaresme?

Hola amics, el rellotge continua el compte enrrera, i tota la logística la tenim en marxa.   Com ja varem comentar en altres setmanes la preparació l'hem rebaixat una miqueta per poder arribar vius a la titan desert, de fet, doncs bé aquesta setmana hem tingut per fi la pluja i això és d'agrair ja que el bosc necessita-ve aigua a doju cada vegada que sortíem tornem amb mes pols que al desert. Aquesta setmana e pogut sortir dues vegades i e fet spinnig al gym, el treball continua el cap de setmana. També una de las coses importants és que ja tenim el disseny definitiu de la roba de la titan desert.. hem pensat, que la millor manera d'agrair el vostre suport a aquest cronista, és sortejar un equipament a tots els seguidors registrats al blog, aviat posarem las basses del sorteig, animeu-vos i registreu-vos un altre de las novetats és que tenim codi QR pel nostre blog i esperem que tingui prou èxit entre els aficionats de las tecnologia del movil jejejeje.


Ja tenim aquí el cap de setmana, aquet dissabte treballo i dema toca fer un altre vagada la transmaresme!! ja no se quantes vegades mes la farem, això ja semble vici... jejeje. Doncs amb uns quants companys que no varem poder fer la transmaresme 2012 tornarem a sortir aquest diumenge. Eppp i dema canvia l'hora això vol dir que toca dormir res, o menys uffff.





Diumenge.. Sona el despertador i no crec el que veig, és aviat, molt aviat i toca aixecar-se per agafar el tren un altre vegada, he quedat amb l'Axel un amic que vol fer la sortida amb nosaltres, l'espero a la estacio a les set per anar tots junts cap a Santa Coloma, doncs quan ha arribat a baixat del tren per esperar a l'únic que quedava per arribar, avui uns per temes familiars, i un altre perquè sa "rajat" hem quedat quatre unitats, com sempre... els millors!!. Vinga agafem el tren epppp qui diu agafar el tren? el meu company Toni em comenta que avui rodarem una miqueta i anirem pel passeig xino xano fins a Badalona per pujar fins agafar el camí de la transmaresme, a vegadas crec que ens vol liquidar per la via rapida jejeje. Doncs com el qui no vol, ja estem a dalt fen las rampes per arribar fins la torre de guaita aquí hem baixat i hem trobat un biker que havia caigut, desprès d'uns moments s'ha aixecat una miqueta estabornit peró bé. Vinga somi, desprès de veure al biker a terra e pensat que fa molt de temps que no caic "toquem fusta" doncs hem baixat com sempre rapid i ja cap al final m'endut un gran ensurt.. l'Axel ha caigut, i sort que pesa poc i rebota jejejeje, li ha quedat el cos com si hages dormit amb el gat, s'ha aixecat adolorit peró sencer, al arribar a la font, beure i menjar per tornar a la marxa. Aquí hem començat a fer els senderillos i la part divertida de la sortida com sempre l'Àngel a portat el ritme com sempre, que fort que esta el pajaru!!! tot i que avui a donat sintomas de debilitat, el Toni l`ha posat a proba variàs vegades i crec que un mica mes i sel carrega jejejeje, eppp tenim que sapiguer que pren el Toni, estem pensant en treure-li la camelbak per sapiguer a que te gust l'aigua que porta,.. el problema és que no se la treu mai peró ja trobarem la manera!! jejejeje. Pel camí l'amic Axel a patit una miqueta ,és el que te entrenar amb el Ekipoo, peró..ha superat la proba!!. A la que hem arribat a Can Bruguera hem agafat el camí cap abaix fin a Llavaneres per agafar el passeig i arribar fins a Canet, total 95km i missio complerta,.. continuem la preparacio. Per cert recordo als seguidors que teniu que registra-vos al blog pel sorteig de l'equipacio TITAN DESERT.

dilluns, 19 de març del 2012

TRANSMARESME 85KM+2800 DESNIVELL+


Hola amics, tornem una altra setmana amb la crònica. Aquesta setmana hem relaxat una miqueta l'entreno desprès de la bogeria del cap de setmana passat jejeje. Aquesta setmana teníem la transmaresme i la veritat és que tenia pinta de ser molt dura, axins que la preparació d'aquesta setmana va ser sortit un parell de cops i fer un dia spinnig i les innegociables clases d'estiraments, tot per no perdre el to físic, per el que fa referencia a las peses encara és aviat per tornar, l'espatlla encara te dolor amb segons quin gest. Nota important, desprès de picar de veritat al nostre company Àngel, a destrossat el meu record de Santa Mònica,!! tot i que no vol dir el temps jejeje. Peró tranquils,els records son per baixar-los.


Diumenge!! dia de la transmaresme.. ufffffff, aquestes proves tot i agradar molt sempre em fan una miqueta de respecte, de fet, cada vegada que tinc una d'aquestes proves em coste molt agafar el son, ja sigui perquè ens tenim que aixecar molt aviat i sempre tens por de dormirte o per la duresa de la prova. Doncs això vol dir que gaira bé no e dormit jejeje, vinga, doncs ens aixequem a les cinc del mati per preparar-nos i baixar cap a la estacion per agafar el tren fins Santa Coloma de Gramenet de les sis i quart per arribar i pujar riu Bessos amunt per anar a recollir el dorsal i posar-se a la sortida, ens esperen 85km + 2500 de desnivell, mare meva. Doncs vinga, somi, comencem pujant i pujant i pujant per continuar rodant i aquest any tambe corriols, baixades llarges i tècniques tan divertides i a la vegada perilloses que es molt guapo, la veritat és que l'any passat va ser molta pista i una mica aburrit peró aquest any deu nido,.. el circuit ha sigut brutal per las meves cames, de fet feia temps que no tenia las cames tan carregades. Atencio especial per al monstre de company que tinc, és entre el Marco Pantani i Miguel Indurain jejejeje ,el crac ha anat de menys a mes i a portat un ritme "pa morirse".. de fet no hem deixaven parar ni per "pixar" jejejejeje ,i las baixades un dia d'aquets sortirem volant!!! jejeje, doncs, com qui no vol hem arribat a Santa Susanna i hem recollit el mallot de "finisher", tornem en tren a casa amb el cos adolorit i contens per com ha anat tot.

dilluns, 12 de març del 2012

Amics!! qui a dit amics?jejeje

Hola amics tornem a la crònica de la setmana!! voldria dir que las setmanes van passan i la data de la Titan és va acos-tan, començo a tindre la sensació de que ja estic en el camí al desert. La veritat és que desprès de sortir a entrenar durant la setmana i haver fet una mica de spinning al gym el treball fort és fa el cap de setmana, això em fa recordar que una de las parts mes importants per entrenar és el cul, si si com dic el cul, cada vegada que faig mes de cent kilòmetres i no em poso crema acabo amb el cul total-ment irritat, i no és "conya" fins jo me'n ric del dolor amb el sillin jejeje. També una de las coses importants de la setmana és la reunio que varem tindre el ekipo aquesta setmana a la botiga FORMULABIKE amb el primer guanyador de la Titan desert el Pera Vernis i és que una de las coses mes importants a destacar del Pere és la humilitat que desprenia aquest home amb totes las coses que a fet i que encara fa, ens a donat els consells que per a ell son importants i que segur ens aniran de fabula, esperem que tot això li podem explicar quan tornem.
Doncs com aquell que no vol ja tenim el dissabte aquí, això vol dir que toca apretar en la preparació, de fet tots els que varen fer la volta petita als ports del maresme volen fer aquest dissabte la volta gran amb els cinc ports.. i clar al "menda" li tocara fer per segona vegada la volta llarga, espero no patir tant en els ultims kilòmetres tot i que els "pro" segur que apreta-rant, també tindrem que mesura bé las forçàs perquè també volen fer el diumenge el circuit de la transmaresme amb quasi 2200 metres de desnivell i 80 kilòmetres, esperem sobreviure al cap de setmana jejejee avui.
 
 
Dissabte!! bé avui a l'hora prevista ens hem trobat el grup de sempre per fer la volta i com avia dit el company Toni avui toca tornar a fer els ports del maresme, i que curios, que l'home "X" que avia dit que la faria avui no si a presentat.. jejeje. Doncs hem sortit cap a la NII i tenia l'esperança de que donaria la volta amb els companys, peró en Toni aviat a desmuntat l'esperança jejeje vinga a fer la ports una altre vegada i per rematar avui l'amic estava en forma!! vinga ritme alt i això ha fet que penses que avui patiria si porta-be un ritme alt, de fet hem pujat a ritme tots els ports, això si avui toca paradeta per fer la Coca Cola uffffff, doncs com sempre em passa al tornar per Vallgorguina per tornar a pujar Collsacreu, començava a tindre las forçàs justes, ATENCIO aquí el company desprès de esperar-lo per anar a a roda, m'atacat!! quan estava patint.. si si al seu company, a fet canvi de ritme que de poc no em dona un atac al cort jejejeje, tindre amics per això jejejejeje!! i a sobre em diu avui toca entrenar "por dios" dema estarem morts per fer la volta de la transmaresme. Peró si este que anar.. doncs si va!!
 



Diumenge!! desprès de la pallissa d'hair, aquesta nit estava "ko" nomes esperava no dormir-me ja que l'hora de sortida era la 7 i és que teníem que anar amb el tren fins a Santa Coloma de Gramenet, avui em tingut la companyia del crak Àngel Circujano, i és que des de fa un tems en que el vaig apretar em tenia apuntat el numero per tornarme-la!! ara ja és impossible portar el seu ritme, epppp per cert ara també te una nova joia una Scott 29 que era el que li faltava jejeje. Doncs al arribar a l'estació ens em posat en marxa direcció al riu besos per anar paseig a munt per arribar al final i trencar direcció al Park forestal aquí si algu tenia fred ja se li havia passat jeje, pujant recordaba que l'esforç de hair passaria factura i no he deixat passar l'oportunitat d'avisar al company Toni que avui si hem tornaba a apretar l' esvorraba d'amic jejeje el "pajaru" esta fort. Vinga, dons cap amunt em fet el circuit de la Transmaresme de l'any passat i pujant em donava compte de que l'any passat vaig fer un bon tems i tenia la sensació de que avui, anan de tranquils a costat portar ritme, això si el company Toni per el camí ens a ensenyat una font, crec que San Mateo.. molt xula, la veritat és que la ruta és bastant pistera tot i que, per el que sentit aquest any la han canviat, peró el que importaba era acumular kilometres, doncs bé com avui teniem un crak, em deixat que anes tirant i nosaltres xino-xano que no teniem el cos per mols esforços, jejeje aixo si, no li hem enseyat tot el que podem fer perque si no!!! jejeje, doncs com el que no vol hem arribat a la creu de rupit i despres hem vaixat fins Arenys de Munt per continuar fins Arenys de Mar, per el paseig i arrivar a Canet. Total, que aquesta setmana e fet mes de 450 kilometres i quasi 8000 metres de desnivell positiu.. crec que aquesta setmana toca una mica de relax. El Camí al desert ens espera, fins la setmana que bé amics.