dilluns, 21 de maig del 2012

Etapa de montanya

Amics tornem per la crònica!! ahir desprès d'haver d'abandonat en la segona etapa marato per la gastroenteritis, fa que intenti recuperar-me el millor que pugui tot i que sera mol difícil, bé aquesta nit a passat la pitjor de las meves pors, de matinada e tingut diarrees i estic molt debil tampoc e dormit bé però la part positiva és que ja no tinc vòmits, avui toca etapa reina de la montanya son 60km pujant i pujant per fer 101km i pujar fins els 2200m  espero aguantar com sigui. Toca l'hora d'aixecar-sa i no vull pensar en el meu estat, si no surto quedo eliminat aixins que tocara apretar las dents, anem a l'esmorzar i puc menjar una mica això em reconforta, vinga doncs control de firmes i recollida d'aigua ja estem a la sortida, el Toni el tinc davant per marcar el ritme, anirem tranquils i també s'apunta al grup el Oscar un tiu collonut que ja a fet la Titan variàs vegades i a sobre és metge, com a mínim no crec que la palmi sensé atenció sanitària jejeje,

Vinga doncs els primers quilometrés és van fen amb molt d'esforç peró a bon ritme semble que el cos aguanta prou bé, de fet al passar el primer control la cosa és complica arriben els dolors de panxa i comença la diarrea un altre vegada, de fet amb l'esforç pujant sem escapa una mica i haig de parar per netejar-me i fer las necessitats en mig del no res, la vergonya és perd en aquest casos, continuem pujant amb unes rampas que tinc que fer-les a peu no em queden forçàs, el Toni m'anima ja falta poc per arribar a dalt, em costa creure que ja estem a dalt, la panxa esta millor desprès de prendre un parell de Fortasec.

Ara toca rodar una mica, baixar i baixar penso que aquet és el moment per apretar per poder recuperar una mica de temps doncs baixo com crec que mai e baixat, la veritat és que recupero tems però baixant unes pedres salten i em donen varis cops a la tíbia i deixat un parell de ferides que és el que em faltava, res continuem aguantant, desprès de rodar una estona ara toca passar per un Oued i son 15km (aixó és un riu sec ple de pedres i sorra que és una tortura xina pel cul i la resta del cos, ça de tindre molta paciencia i no perdre la concentració amb els graons que tens que saltar) el passem i continuem rodant per arribar al final de l'etapa no ho puc creure hem arribat, molt cansat però em arribat, graciàs al Toni

que en cap moment a deixat d'animar-me nomes queda plorar al arribar estic molt fluix espero recuperar per dema, ara directe a la dutxa i descansar, fins dema he d'acabar com sigui....
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada