Tornada a casa

Hola amics!! bé en primer lloc se que l'aventura no és gaire agradable i poc entusiasta peró explico la realitat del que vaig viure. Molta gent em pregunta si tot això val la pena i a tothom li dic el mateix si, si, i si. Val la pena viure l'aventura !!, per la única cosa que no estava preparat era per l'enfermetat i és amb el que em vaig trobar, doncs mala sort!! per la resta doncs diria que el primer dia en la sortida la emoció era tan gran i la pujada d'adrenalina tan forta que per poder explicar el que és allo sa de viure, els dies que vaig estar en bon estat éls varem disfrutar molt, també en els moments dolents de la malaltia en què vaig tindre que fer un esforç ad-dicional van ser una proba personal del que podia arribar a fer i sempre conscient de què allo que feia ho podia fer, altra cosa és quan al acabar tot m'expliquen la realitat, el que tens que ser sempre és conscient del que pots fer i el que no.

Vinga doncs amb la tornada de la Titan!!, desprès de passar un altre nit sense dormir i ja no se quantes porto, toca agafa el autocar per arribar a l'aeroport, em trobo malament i al sortir de l'hotel el metge me ha posat un medicament per aturar els vòmits, esperem que tingui efecte pel viatge de tornada, arribem a l'aeroport i estic tan debil que gaira bé no puc donar dues pases, per rematar tornan el vòmits i els seguratas d'aeroport Marroquí em miren amb por de que els enganxi alguna cosa, en el control de passaports la gent em deixa passar i pujo al avio com el que arriba al final de tot, durant el viatge nomes vaig tindre que anar una vegada al servei peró al arribar a Barcelona nomes tenia ganes de que em portessin a l'hospital, de fet el pitjor de tot és la cara de la dona al veure la piltrafa humana d'home que arribava de la Titan, nomes podia caminar tres pases, aquí tots els que varem vindre a l'arribada és van preocupar pel meu estat, doncs vinga cap a l'hospital vaig decidir que per la familia seria millor al costat de

casa i varam esta d'acord que fos l'hospital de Calella,                     

al arribar al hospital no vaig pasar ni cinc minuts en agafar-me i en la tria ja varam veure que estava al limit, el curios és que amb totes las preguntes que varan fer al dir que venia de la Titan Desert em varam tractar com un crak jejejeje, (la veritat és que voldria donar las graciés a tots els professionals de l'hospital de Calella que amb retalla-des i tot el que tenen a sobre, sempre és van comportar d'una manera humana i profesional.. lo dit, MOLTES GRACIÉS), desprès de varias probes ja varen veure el problema..... l'opció era operar peró

em donaven unes hores per si millora-ba, de fet tenia una obstruccio intestinal i això no pintava bé, desprès d'unas hores començen els dolors i em comenten que això va malament, toca operar!! doncs vinga els dolors son insuportables i demano que em dormin ja...... desperto i li demano que em digui com ha anat tot em comenten que bé que em recuperaré, al cap d'unas hores passa la doctora i em comenta l'operació, total deu centímetres de budell i una reconstruccio de l'antiga ferida, dos x un, espero que em deixin els abdominals de pelicula jejeje