diumenge, 25 de març del 2012

Algú mes vol fer la transmaresme?

Hola amics, el rellotge continua el compte enrrera, i tota la logística la tenim en marxa.   Com ja varem comentar en altres setmanes la preparació l'hem rebaixat una miqueta per poder arribar vius a la titan desert, de fet, doncs bé aquesta setmana hem tingut per fi la pluja i això és d'agrair ja que el bosc necessita-ve aigua a doju cada vegada que sortíem tornem amb mes pols que al desert. Aquesta setmana e pogut sortir dues vegades i e fet spinnig al gym, el treball continua el cap de setmana. També una de las coses importants és que ja tenim el disseny definitiu de la roba de la titan desert.. hem pensat, que la millor manera d'agrair el vostre suport a aquest cronista, és sortejar un equipament a tots els seguidors registrats al blog, aviat posarem las basses del sorteig, animeu-vos i registreu-vos un altre de las novetats és que tenim codi QR pel nostre blog i esperem que tingui prou èxit entre els aficionats de las tecnologia del movil jejejeje.


Ja tenim aquí el cap de setmana, aquet dissabte treballo i dema toca fer un altre vagada la transmaresme!! ja no se quantes vegades mes la farem, això ja semble vici... jejeje. Doncs amb uns quants companys que no varem poder fer la transmaresme 2012 tornarem a sortir aquest diumenge. Eppp i dema canvia l'hora això vol dir que toca dormir res, o menys uffff.





Diumenge.. Sona el despertador i no crec el que veig, és aviat, molt aviat i toca aixecar-se per agafar el tren un altre vegada, he quedat amb l'Axel un amic que vol fer la sortida amb nosaltres, l'espero a la estacio a les set per anar tots junts cap a Santa Coloma, doncs quan ha arribat a baixat del tren per esperar a l'únic que quedava per arribar, avui uns per temes familiars, i un altre perquè sa "rajat" hem quedat quatre unitats, com sempre... els millors!!. Vinga agafem el tren epppp qui diu agafar el tren? el meu company Toni em comenta que avui rodarem una miqueta i anirem pel passeig xino xano fins a Badalona per pujar fins agafar el camí de la transmaresme, a vegadas crec que ens vol liquidar per la via rapida jejeje. Doncs com el qui no vol, ja estem a dalt fen las rampes per arribar fins la torre de guaita aquí hem baixat i hem trobat un biker que havia caigut, desprès d'uns moments s'ha aixecat una miqueta estabornit peró bé. Vinga somi, desprès de veure al biker a terra e pensat que fa molt de temps que no caic "toquem fusta" doncs hem baixat com sempre rapid i ja cap al final m'endut un gran ensurt.. l'Axel ha caigut, i sort que pesa poc i rebota jejejeje, li ha quedat el cos com si hages dormit amb el gat, s'ha aixecat adolorit peró sencer, al arribar a la font, beure i menjar per tornar a la marxa. Aquí hem començat a fer els senderillos i la part divertida de la sortida com sempre l'Àngel a portat el ritme com sempre, que fort que esta el pajaru!!! tot i que avui a donat sintomas de debilitat, el Toni l`ha posat a proba variàs vegades i crec que un mica mes i sel carrega jejejeje, eppp tenim que sapiguer que pren el Toni, estem pensant en treure-li la camelbak per sapiguer a que te gust l'aigua que porta,.. el problema és que no se la treu mai peró ja trobarem la manera!! jejejeje. Pel camí l'amic Axel a patit una miqueta ,és el que te entrenar amb el Ekipoo, peró..ha superat la proba!!. A la que hem arribat a Can Bruguera hem agafat el camí cap abaix fin a Llavaneres per agafar el passeig i arribar fins a Canet, total 95km i missio complerta,.. continuem la preparacio. Per cert recordo als seguidors que teniu que registra-vos al blog pel sorteig de l'equipacio TITAN DESERT.

dilluns, 19 de març del 2012

TRANSMARESME 85KM+2800 DESNIVELL+


Hola amics, tornem una altra setmana amb la crònica. Aquesta setmana hem relaxat una miqueta l'entreno desprès de la bogeria del cap de setmana passat jejeje. Aquesta setmana teníem la transmaresme i la veritat és que tenia pinta de ser molt dura, axins que la preparació d'aquesta setmana va ser sortit un parell de cops i fer un dia spinnig i les innegociables clases d'estiraments, tot per no perdre el to físic, per el que fa referencia a las peses encara és aviat per tornar, l'espatlla encara te dolor amb segons quin gest. Nota important, desprès de picar de veritat al nostre company Àngel, a destrossat el meu record de Santa Mònica,!! tot i que no vol dir el temps jejeje. Peró tranquils,els records son per baixar-los.


Diumenge!! dia de la transmaresme.. ufffffff, aquestes proves tot i agradar molt sempre em fan una miqueta de respecte, de fet, cada vegada que tinc una d'aquestes proves em coste molt agafar el son, ja sigui perquè ens tenim que aixecar molt aviat i sempre tens por de dormirte o per la duresa de la prova. Doncs això vol dir que gaira bé no e dormit jejeje, vinga, doncs ens aixequem a les cinc del mati per preparar-nos i baixar cap a la estacion per agafar el tren fins Santa Coloma de Gramenet de les sis i quart per arribar i pujar riu Bessos amunt per anar a recollir el dorsal i posar-se a la sortida, ens esperen 85km + 2500 de desnivell, mare meva. Doncs vinga, somi, comencem pujant i pujant i pujant per continuar rodant i aquest any tambe corriols, baixades llarges i tècniques tan divertides i a la vegada perilloses que es molt guapo, la veritat és que l'any passat va ser molta pista i una mica aburrit peró aquest any deu nido,.. el circuit ha sigut brutal per las meves cames, de fet feia temps que no tenia las cames tan carregades. Atencio especial per al monstre de company que tinc, és entre el Marco Pantani i Miguel Indurain jejejeje ,el crac ha anat de menys a mes i a portat un ritme "pa morirse".. de fet no hem deixaven parar ni per "pixar" jejejejeje ,i las baixades un dia d'aquets sortirem volant!!! jejeje, doncs, com qui no vol hem arribat a Santa Susanna i hem recollit el mallot de "finisher", tornem en tren a casa amb el cos adolorit i contens per com ha anat tot.

dilluns, 12 de març del 2012

Amics!! qui a dit amics?jejeje

Hola amics tornem a la crònica de la setmana!! voldria dir que las setmanes van passan i la data de la Titan és va acos-tan, començo a tindre la sensació de que ja estic en el camí al desert. La veritat és que desprès de sortir a entrenar durant la setmana i haver fet una mica de spinning al gym el treball fort és fa el cap de setmana, això em fa recordar que una de las parts mes importants per entrenar és el cul, si si com dic el cul, cada vegada que faig mes de cent kilòmetres i no em poso crema acabo amb el cul total-ment irritat, i no és "conya" fins jo me'n ric del dolor amb el sillin jejeje. També una de las coses importants de la setmana és la reunio que varem tindre el ekipo aquesta setmana a la botiga FORMULABIKE amb el primer guanyador de la Titan desert el Pera Vernis i és que una de las coses mes importants a destacar del Pere és la humilitat que desprenia aquest home amb totes las coses que a fet i que encara fa, ens a donat els consells que per a ell son importants i que segur ens aniran de fabula, esperem que tot això li podem explicar quan tornem.
Doncs com aquell que no vol ja tenim el dissabte aquí, això vol dir que toca apretar en la preparació, de fet tots els que varen fer la volta petita als ports del maresme volen fer aquest dissabte la volta gran amb els cinc ports.. i clar al "menda" li tocara fer per segona vegada la volta llarga, espero no patir tant en els ultims kilòmetres tot i que els "pro" segur que apreta-rant, també tindrem que mesura bé las forçàs perquè també volen fer el diumenge el circuit de la transmaresme amb quasi 2200 metres de desnivell i 80 kilòmetres, esperem sobreviure al cap de setmana jejejee avui.
 
 
Dissabte!! bé avui a l'hora prevista ens hem trobat el grup de sempre per fer la volta i com avia dit el company Toni avui toca tornar a fer els ports del maresme, i que curios, que l'home "X" que avia dit que la faria avui no si a presentat.. jejeje. Doncs hem sortit cap a la NII i tenia l'esperança de que donaria la volta amb els companys, peró en Toni aviat a desmuntat l'esperança jejeje vinga a fer la ports una altre vegada i per rematar avui l'amic estava en forma!! vinga ritme alt i això ha fet que penses que avui patiria si porta-be un ritme alt, de fet hem pujat a ritme tots els ports, això si avui toca paradeta per fer la Coca Cola uffffff, doncs com sempre em passa al tornar per Vallgorguina per tornar a pujar Collsacreu, començava a tindre las forçàs justes, ATENCIO aquí el company desprès de esperar-lo per anar a a roda, m'atacat!! quan estava patint.. si si al seu company, a fet canvi de ritme que de poc no em dona un atac al cort jejejeje, tindre amics per això jejejejeje!! i a sobre em diu avui toca entrenar "por dios" dema estarem morts per fer la volta de la transmaresme. Peró si este que anar.. doncs si va!!
 



Diumenge!! desprès de la pallissa d'hair, aquesta nit estava "ko" nomes esperava no dormir-me ja que l'hora de sortida era la 7 i és que teníem que anar amb el tren fins a Santa Coloma de Gramenet, avui em tingut la companyia del crak Àngel Circujano, i és que des de fa un tems en que el vaig apretar em tenia apuntat el numero per tornarme-la!! ara ja és impossible portar el seu ritme, epppp per cert ara també te una nova joia una Scott 29 que era el que li faltava jejeje. Doncs al arribar a l'estació ens em posat en marxa direcció al riu besos per anar paseig a munt per arribar al final i trencar direcció al Park forestal aquí si algu tenia fred ja se li havia passat jeje, pujant recordaba que l'esforç de hair passaria factura i no he deixat passar l'oportunitat d'avisar al company Toni que avui si hem tornaba a apretar l' esvorraba d'amic jejeje el "pajaru" esta fort. Vinga, dons cap amunt em fet el circuit de la Transmaresme de l'any passat i pujant em donava compte de que l'any passat vaig fer un bon tems i tenia la sensació de que avui, anan de tranquils a costat portar ritme, això si el company Toni per el camí ens a ensenyat una font, crec que San Mateo.. molt xula, la veritat és que la ruta és bastant pistera tot i que, per el que sentit aquest any la han canviat, peró el que importaba era acumular kilometres, doncs bé com avui teniem un crak, em deixat que anes tirant i nosaltres xino-xano que no teniem el cos per mols esforços, jejeje aixo si, no li hem enseyat tot el que podem fer perque si no!!! jejeje, doncs com el que no vol hem arribat a la creu de rupit i despres hem vaixat fins Arenys de Munt per continuar fins Arenys de Mar, per el paseig i arrivar a Canet. Total, que aquesta setmana e fet mes de 450 kilometres i quasi 8000 metres de desnivell positiu.. crec que aquesta setmana toca una mica de relax. El Camí al desert ens espera, fins la setmana que bé amics.

dimarts, 6 de març del 2012

Estic content estic content i estic content

Hola amics!! avui podria tararejar aquella cançó que diu, estic content estic content i estic content jejeje. Doncs bé, haver reposat ha servit per recuperar el genoll i que l'espatlla poc a poc faci menys mal, tot i que està una mica inflada, peró segur que anirà millorant. Aquesta setmana si hi ha alguna cosa destacable és que torno a ser avi, yeaaaaaah, a aquest ritme podré fer un equip per la volta jejejeje. El nou rei de la casa es diu BIEL i com li ha passat a tots els altres nets, ha tret el millor de l'avi jejejeje i també de las mares.




Dissabte!! tot i que aquest matí he treballat, quan he arribat a casa un amic ha trucat perquè sortíssim una estona per estirar las cames. Crec que això anirà bé per fer demà la Ports de Maresme. Penso que fer uns corriols per la creu aniria bé tot i que portava uns dies sense anar per la muntanya. Passant pel mig del arbres he calculat malament i he donat amb l'espatlla "bona" contra un arbre, això si, l'arbre ni s'ha immutat jejejeje, un blau més al cos. Crec que al final em posaré directament al congelador per reparar tots els desperfectes ja que no tinc prou bosses al congelador jejeje




Diumenge!! avui és el dia que estava esperant ja que segons els experts s'assembla a una de les etapes de la TITAN DESERT. Amb el company Toni ens hem posat a la sortida amb la ja tradicional colla d'amics que han volgut fer els Ports del maresme, de fet cap d'ells sembla tenir clar si fer la llarga o la curta, aixó si, com sempre han portat ritme "pro" i déu ni do el que ha costat poder anar darrera d'ells. Pel camí el company Toni ha tingut problemes amb la roda i l'ha retrassat molt. Avui no portava tot l'arsenal de coses a la motxilla, això només és per quan sortim per la muntanya, però com un espartano ha apretat les dents per recuperar el tems perdut. Com deia, quan arribava als avituallament enganxava al grup i després una altre vegada darrera apretant fins que tots els "pro" . Els he trobat de cara per l'altre carril ja que tornaven i feian la curta si, si la curta, a partir d'ara ja els apuntaré a la categoria de "nenes" jejeje. Doncs jo venia a fer la gran, si senyor quasi 150km així que rodant cap el tercer port he tingut tots els dubtes del món. Anava pensant que si els companys havien agafat la curta seria per alguna cosa i per rematar el grup en el que anava, ha començat a tirar de manera brutal i m'he desgastat moltíssim de cop m'he calmat i he decidit anar al meu ritme com havia fet fins ara, així que desprès de fer Collsacreu i desprès de pujar al Montseny a on tot i que anant al meu ritme las cames les tenia carregades. També les baixades, amb tanta humitat que hi havia a la carretera estava molt perillós, de fet més d'un ha caigut. Doncs bé, ja havia arribat a La Roca i havia de pujar un altre port, aquest em portava a Òrrius, no era gaire llarg peró quins quatre kilòmetres... el desnivell molt fort i amb l'acumulació de kilòmetres ja no volia pensar en res, només en continuar donant-li als pedals com fos. Al arribar a dalt quina alegria, ja només quedava arribar a Dosrius per pujar fins a Can Bordoi, aquí hem fet grupet amb set "bikers" que semblaven tenir nivell, i de fet no semblaven estar millor que jo, així que tocava fer el "mort" i aguantar els cinc kilòmetres com fos i quasi he aguantat ,només s'han escapat dos elements del grup. Un l'he pogut agafar però l'altre segur que no passa la prova del doping jejeje, ja només quedava arribar fins Vallgorguina per tornar a pujar a Collsacreu, peró primer tocava fer uns kilòmetres a ritme alt perquè el grup de darrera no m'agafés i apretant les dents fins arribar al peatge de Sant Celoni. Aquí, tot i que he menjat gels, barretes i jo que sé... el cos em deia que ja no podia més, he parat a l'últim avituallament pensant en recuperar al màxim i mentalitzar-me de que tocava patir de veritat. A la que he arribat a Vallgorguina havia passat a uns quants ciclistes, això em donava més moral per continuar, però als últims tres kilometres ha arribat el que es diu el "home del mazo" , anava tant fos que gairebé caic de la bici i els que havia passat anaven passant-me. Només quan he vist l'arribada a dalt de Collsacreu he tret les últimes gotes de força, .....i alegria total!!!!! he arribat, prova superada!!