dilluns, 23 de juliol del 2012

Pujada Andorra

Hola amics!! que pensàveu que la palmaria? jejejeje,.. que bé que ho vaig passar aquest diumenge a la pujada cap Andorra, és un plaer sortir amb els amics i que m'animim d'aquesta manera. Bé doncs avui fare la crònica de la pujada Andorra que feia ja temps que no escrivia res al blog, en primer lloc donar les graciés al Manel Perello per muntar i animar al grup en la sortida cap Andorra, també menció especial per el Antonio Molina que gran que és!! anima, fa de reporter gràfic i també de mecànic, quina sort de tenir-ho a prop, esperem que l'any que bé el tinguem a sobre de la bici.


EKIPO TITAN DESERT
Bé, doncs la sortida vare ser prou puntual així que abans de dos quarts de sis estàvem en marxa, els primers quilometres és varen fer xino xano tot i que a l'alçada de Tordera queien quatre gotes que feien pensar que podríem mullar-nos, peró res falsa alarma, dons res continuem la marxa tot i tindre pel camí tres punxades abans d'arribar al primer avituallament que varem fer n'Amer, aquí primers cafes i petit esmorzar per agafar forces per anar direcció cap Olot i agafar el primer port el de Canes que tots els craks varen pujar fins a dalt i fer l'esmorzar per agafar forces per el que ens quedava per davant. D'aquí cap a Ripoll per agafar la carretera per passar per Ribes de Freser i agafar la collada de tossa, mítica pujada que aquí alguns varen decidir pujar al cotxe per poder fer la resta de la ruta en bones condicions, aquí menció especial per a l'única dona del grup la Conchi, quina maquina jejejeje, tot i pujar a ritme anava queixar-se pel ritme sense donar-se que tots els demes estàvem morts quina sort nomes faltava que ens apretes, també la gran companyia del Marti i el Manolo que amb els acudits varen fer que la pujada fos mes suportable, doncs bé desprès de re-calcular el que ens quedava per arribar a dalt variàs vegades ja podia ser un quilometra com cent metres jejejeje, varem arribar tots a dalt i l'objectiu complert, proba superada ara falta baixar per anar a dinar i desprès ja en parlarem.

Epppp hem arribat a la Molina i ara toca dinar tot i arribar una miqueta tard, ens esperant amb bona cara i millor servei, aquí hem de dir que hem menjat força bé i desprès de fer el cafe ara toca tornar arrancar, ufff recordo el mal de cul de l'any passat i crec que tornaré ha passar pel mateix, doncs vinga fa mal peró aguantem força bé. Baixem direcció a La Seu d'Urgell i quina sorpresa... desprès de recordar el vent en contra que varem trobar l'any passat aquest any el tenim a favor, ufff quina sort vinga doncs que si quaranta i fins i tot cinquanta quilometres per hora!! quin pler, això si que és anar de pressa. Arribem a la Seu i agafem direcció Andorra, aquí fem la ultima parada per agafar liquid fresc i recuperar forces pels últims quilometres. Aquí va començar el pitjor de tot, las forces ja eran justàs i tot i que vaig beure i descansar, las reservàs estaven al limit, vinga doncs cap Andorra, res amb prou feina podia seguir un ritme baix i que ames degut aquesta vegada al vent que teníem en contra vaig patir de valent peró graciàs als companys vaig arribar fins ANDORRAAAAAAA.


Prova superada