Estic content estic content i estic content

Hola amics!! avui podria tararejar aquella cançó que diu, estic content estic content i estic content jejeje. Doncs bé, haver reposat ha servit per recuperar el genoll i que l'espatlla poc a poc faci menys mal, tot i que està una mica inflada, peró segur que anirà millorant. Aquesta setmana si hi ha alguna cosa destacable és que torno a ser avi, yeaaaaaah, a aquest ritme podré fer un equip per la volta jejejeje. El nou rei de la casa es diu BIEL i com li ha passat a tots els altres nets, ha tret el millor de l'avi jejejeje i també de las mares.




Dissabte!! tot i que aquest matí he treballat, quan he arribat a casa un amic ha trucat perquè sortíssim una estona per estirar las cames. Crec que això anirà bé per fer demà la Ports de Maresme. Penso que fer uns corriols per la creu aniria bé tot i que portava uns dies sense anar per la muntanya. Passant pel mig del arbres he calculat malament i he donat amb l'espatlla "bona" contra un arbre, això si, l'arbre ni s'ha immutat jejejeje, un blau més al cos. Crec que al final em posaré directament al congelador per reparar tots els desperfectes ja que no tinc prou bosses al congelador jejeje

Diumenge!! avui és el dia que estava esperant ja que segons els experts s'assembla a una de les etapes de la TITAN DESERT. Amb el company Toni ens hem posat a la sortida amb la ja tradicional colla d'amics que han volgut fer els Ports del maresme, de fet cap d'ells sembla tenir clar si fer la llarga o la curta, aixó si, com sempre han portat ritme "pro" i déu ni do el que ha costat poder anar darrera d'ells. Pel camí el company Toni ha tingut problemes amb la roda i l'ha retrassat molt. Avui no portava tot l'arsenal de coses a la motxilla, això només és per quan sortim per la muntanya, però com un espartano ha apretat les dents per recuperar el tems perdut. Com deia, quan arribava als avituallament enganxava al grup i després una altre vegada darrera apretant fins que tots els "pro" . Els he trobat de cara per l'altre carril ja que tornaven i feian la curta si, si la curta, a partir d'ara ja els apuntaré a la categoria de "nenes" jejeje. Doncs jo venia a fer la gran, si senyor quasi 150km així que rodant cap el tercer port he tingut tots els dubtes del món. Anava pensant que si els companys havien agafat la curta seria per alguna cosa i per rematar el grup en el que anava, ha començat a tirar de manera brutal i m'he desgastat moltíssim de cop m'he calmat i he decidit anar al meu ritme com havia fet fins ara, així que desprès de fer Collsacreu i desprès de pujar al Montseny a on tot i que anant al meu ritme las cames les tenia carregades. També les baixades, amb tanta humitat que hi havia a la carretera estava molt perillós, de fet més d'un ha caigut. Doncs bé, ja havia arribat a La Roca i havia de pujar un altre port, aquest em portava a Òrrius, no era gaire llarg peró quins quatre kilòmetres... el desnivell molt fort i amb l'acumulació de kilòmetres ja no volia pensar en res, només en continuar donant-li als pedals com fos. Al arribar a dalt quina alegria, ja només quedava arribar a Dosrius per pujar fins a Can Bordoi, aquí hem fet grupet amb set "bikers" que semblaven tenir nivell, i de fet no semblaven estar millor que jo, així que tocava fer el "mort" i aguantar els cinc kilòmetres com fos i quasi he aguantat ,només s'han escapat dos elements del grup. Un l'he pogut agafar però l'altre segur que no passa la prova del doping jejeje, ja només quedava arribar fins Vallgorguina per tornar a pujar a Collsacreu, peró primer tocava fer uns kilòmetres a ritme alt perquè el grup de darrera no m'agafés i apretant les dents fins arribar al peatge de Sant Celoni. Aquí, tot i que he menjat gels, barretes i jo que sé... el cos em deia que ja no podia més, he parat a l'últim avituallament pensant en recuperar al màxim i mentalitzar-me de que tocava patir de veritat. A la que he arribat a Vallgorguina havia passat a uns quants ciclistes, això em donava més moral per continuar, però als últims tres kilometres ha arribat el que es diu el "home del mazo" , anava tant fos que gairebé caic de la bici i els que havia passat anaven passant-me. Només quan he vist l'arribada a dalt de Collsacreu he tret les últimes gotes de força, .....i alegria total!!!!! he arribat, prova superada!!