2º etapa marato

 Hola companys!! ufff quina nit que he passat,.. avui toca fer la segona etapa marato i ens espera 135km per devant, ahir desprès d'arribar varem posar la colchoneta i el sac de dormir en el tros que quedava en l'haima el metre quadrat és mes car que a Barcelona jejeje ,el bó és que tens els mediàtics dormin al teu costat, bé, aprofito per fer una petita reflexio del que estic veien aquets primers dies, en primer lloc aquí el nivell econòmic és alt per no dir mol alt, també que per mes que et sembli que la gent no semble que pugui tindre nivell doncs estàs equivocat, fins el ultim son uns autèntics maquines son gent amb molta preparació aquí no hi ha lloc per la gent que no estigui preparada, per lo tant, molt de respecta per a tots els que fan la Titan, aquí fem punt i apart pels mediàtics, de fet el Toni em posava una mica al dia de qui era cada un, desde Marc Coma fins el Santí Millan passant per el Josef Ajram i altres de prensa rosa, res comencem.... com deia aquesta nit me he trobat malament no sé que em passa estic una mica marejat i tinc mal de panxa, a sobre no e pogut aixecar-me per la nit per por a trepitjar algú i me hagut d'aguantar, aquet mati tot i tindre malt de panxa e esmorçat bé ja que tenim per davant 135km aixins que despres de posar el sac de dormir altre vagada a la bici i passar el control de firmes i recollir el aigua ens posem a la sortida, aqui la primera sorpresa!! el Director de la proba el Sr.Joan Porcar em busca per saludar-nos i ens dona ànims per acabar la proba, tenim el nostre àngel de la guarda que se preocupa per nosaltres (Nerina) doncs desprès de fer la foto oficial ens posem per sortir.

Aquí veig que la cosa se posa malament li comento al Toni que em trobo malament que això va a pitjor, el Toni m'anima perquè no i pensi anirem mes a poca poc per recuperar. Bocina i sortim el ritme em sembla molt alt tot i aixó que anem molt lents duran els primers quilometrés, comença el patiment arriben els primers vòmits i penso que ara ja em començare a trobar millor i res mes lluny de la realitat, el patiment acaba de començar desprès de parar variés vegades i deixar mitja vida tinc que pendre una decisio i és que no puc enrraderi mes al company Toni, pot quedar fora de temps.. ell a fet tot el que ha estat en las seves mans me a ajudat en tot però al arribar al primer avituallament sento com si em donessin un cop per l'esquena i quedo estabornit.. el cos diu prou ja no puc lluitar mes, el Toni em deixa amb preocupació i pena però jo estic mort.

Al cap d'uns minuts arriba el metge i comença el remate final, el vòmits continuen i em quedo kO total, em posen suero i tinc unes tremolors que semble que estem sota cero, però no, estem a vint i dos graus, total que al cap d'una estona començo a donar-me compta de que ja no podre ser Finisher i el mon sem cau a terra, no recordo haver plorat tant ni amb tanta amargo, tot el treball perquè em passa això.... a dins del Jeep de la organitzacio quedo dormit duran mes d'una hora em deixen al campament ara toca dutxa i reposar al maxim, dema intentaré continuar no vull que m'eliminin haig de sobreposar-me com sigui.