1ª etapa marato

Hola amics!! ja estem
preparant la primera etapa marató amb el company Toni, aquí comencen els nostres primers dubtes amb el tema logístic, el primer del que ens donem compte és que la maleta està plena de coses inútils i que potser faltaria alguna cosa més vital. Bé d'entrada portem massa
material en recanvis i un excés de roba que no necessitem, obrir i tancar la maleta cada dia és un drama, un dia d'aquests explota la cremallera. Comencem a preparar la motxilla i veiem que aquest pes no el podem portar a l'esquena, perquè sino ens quedem valdats... uffff, vinga doncs, a repartir el pes per la bici i tot ben lligat perquè no caigui, això ha quedat de pel·licula.

Ara només queda anar a passar el control de firmes i recollir l'aigua, la rutina de cada dia. Cap a la sortida veig que la gent continua "enxufada" i només tocar la bocina vinga a tope i això que ens esperen 107km... Pel camí, més del que ja ens varem trobar en la primera etapa, molta molta sorra fina, que és una autèntica tortura, això de baixar de cop la velocitat per trobar sorra i no poder agafar un tram més dur és esgotador i tot el cami és així. Una altra de las coses a millorar és anar a rodar, això és difícil per el que he comentat abans, si el de davant agafa una part de sorra tu ja toques roda per darrera amb el perill de caure i fer que caigui el de davant.

També has d'estar sempre, i dic sempre, atent no et pots despistar per què de seguida tens una pedra o sorra per caura de morros, de fet en la primera etapa un biker ja es va trencar la ròtula en una caiguda, aixins que tenim que esta a la guait, dit això anem per un camii trepixat, amb el centre del carril amb força pedra i sorra, en aquet moment un conegut del Toni pasa i el vol anar a saludar moment en el que no sé com.... pasa d'un canto a l'altra, derrapa i cau tot a poca velocitat peró de forma molt espectacular amb la mala sort de que pasa un biker pel costat i li enganxa la camelbak amb la tanca de la roda de darrere ufffff quin ensurt el Toni per terra i arrossegat per un altre bici, sort que la camelbak s'estripa i queda lliure, el pobre Toni queda una mica estabornit amb un cop a la ma, por dios quin ensurt.... peró el crak se aixeca i aquí no pasa res, vinga continuem aixo ja em comença a cansar, vinga rodar sorra i tot el que ja e comentat peró desprès de pasar hores i hores el cul comença a queixar-se, toca continuar i els ultims quilometres es fan molt pesats pasem unes montanyés i veiem al fons l'arribada uffff etapa superada hem arribat!! ara toca entrar en la super haima i buscar un lloc per deixa la colchoneta i el sac de dormir, avui com etapa marato toca ser autosuficient en tot, nomes et donen de menjar, dormirem a terra amb els craks i tindrem que repassar las bicis nosaltres, de fet no és problema ja las reparem cada dia, (no tenim asistencia mecànica). Vinga doncs fins dema segona etapa marato i mes de 135km ens esperan.