Tornada a casa

Hola amics!! bé en primer lloc se que l'aventura no és gaire agradable i poc entusiasta peró explico la realitat del que vaig viure. Molta gent em pregunta si tot això val la pena i a tothom li dic el mateix si, si, i si. Val la pena viure l'aventura !!, per la única cosa que no estava preparat era per l'enfermetat i és amb el que em vaig trobar, doncs mala sort!! per la resta doncs diria que el primer dia en la sortida la emoció era tan gran i la pujada d'adrenalina tan forta que per poder explicar el que és allo sa de viure, els dies que vaig estar en bon estat éls varem disfrutar molt, també en els moments dolents de la malaltia en què vaig tindre que fer un esforç ad-dicional van ser una proba personal del que podia arribar a fer i sempre conscient de què allo que feia ho podia fer, altra cosa és quan al acabar tot m'expliquen la realitat, el que tens que ser sempre és conscient del que pots fer i el que no.

Vinga doncs amb la tornada de la Titan!!, desprès de passar un altre nit sense dormir i ja no se quantes porto, toca agafa el autocar per arribar a l'aeroport, em trobo malament i al sortir de l'hotel el metge me ha posat un medicament per aturar els vòmits, esperem que tingui efecte pel viatge de tornada, arribem a l'aeroport i estic tan debil que gaira bé no puc donar dues pases, per rematar tornan el vòmits i els seguratas d'aeroport Marroquí em miren amb por de que els enganxi alguna cosa, en el control de passaports la gent em deixa passar i pujo al avio com el que arriba al final de tot, durant el viatge nomes vaig tindre que anar una vegada al servei peró al arribar a Barcelona nomes tenia ganes de que em portessin a l'hospital, de fet el pitjor de tot és la cara de la dona al veure la piltrafa humana d'home que arribava de la Titan, nomes podia caminar tres pases, aquí tots els que varem vindre a l'arribada és van preocupar pel meu estat, doncs vinga cap a l'hospital vaig decidir que per la familia seria millor al costat de

casa i varam esta d'acord que fos l'hospital de Calella,                     

al arribar al hospital no vaig pasar ni cinc minuts en agafar-me i en la tria ja varam veure que estava al limit, el curios és que amb totes las preguntes que varan fer al dir que venia de la Titan Desert em varam tractar com un crak jejejeje, (la veritat és que voldria donar las graciés a tots els professionals de l'hospital de Calella que amb retalla-des i tot el que tenen a sobre, sempre és van comportar d'una manera humana i profesional.. lo dit, MOLTES GRACIÉS), desprès de varias probes ja varen veure el problema..... l'opció era operar peró

em donaven unes hores per si millora-ba, de fet tenia una obstruccio intestinal i això no pintava bé, desprès d'unas hores començen els dolors i em comenten que això va malament, toca operar!! doncs vinga els dolors son insuportables i demano que em dormin ja...... desperto i li demano que em digui com ha anat tot em comenten que bé que em recuperaré, al cap d'unas hores passa la doctora i em comenta l'operació, total deu centímetres de budell i una reconstruccio de l'antiga ferida, dos x un, espero que em deixin els abdominals de pelicula jejeje
 

Final de la Titan Desert!!

Hola amics!! aquesta nit he vist pels forats del sostre de l'haima com la lluna passava d'un canto a l'altre uffff, això no pinta bé tinc un malestar general i tot i que no he vomitat estic per fer-lo en qualsevol moment, toca aixecar-se per l'esmorzar i li comento al Toni que em quedaré descansant una miqueta més haig d'intentar recuperar. Arriba el Toni i és confirma el que no volia que passes, no puc aixecar-me estic KO, ara si que és el final..... no tinc res de força per aixecar-me i el meu estat és preocupant, el Toni crida al metge i quan arriba em diu el que ja sàvia, no puc sortir!! el servei metge em connecta el suero i en pocs moments comença el drama, el metge veu els vòmits i li queda una cara de molta preocupació em comenta que hauran de portar-me a l'hospital, li comento que em deixi una miqueta de temps per recuperar i decideixen portar-me directa a l'hotel i veure com reacciona-va, tot això sentin com sortien en la ultima etapa, bé ara ja esta tot fet, no podré acabar la Titan. Al arribar a l'hotel em poso a la dutxa i semble que el cos reacciona, aixins que toca descansar força, de fet estic tan cansat que he dormit unes hores i semblen una eternitat tot això sense menjar res des del dia anterior ufff quines ganes de què acabi tot.

Arriba la tarda i és presenta amb la feina feta el Toni, quina satisfacció el haver acabat el repte que ens varem proposar, el veig cansat peró feliç per haver acabat. Arriba el metge i em posa un medicament i em comenta que semble que estic millor comenta que dema tornem cap a casa espero arribar com sigui no vull quedar-me al Marroc en cap hospital.

Penúltima etapa!! ja falta poc

Hola amics!! bé el que semblava impossible sembla que serà una realitat, avui e dormit per primera vegada desprès de dies, la diarrea a parat l'únic problema és que estic molt cansat i tinc molta fluxera uffff, avui toca etapa llarga, son 116km amb pedra i molt lenta i pesada, tinc la sort de la companyia del Toni que no deixa d'animar-me. Bé doncs avui no tenia el cos gaire preparat per l'esmorzar i e menjat poc.... sé que haig de menjar per poder acabar peró no entre res, ens anem a la sortida desprès de la rutina diària de las firmes i l'aigua, aquí tenim la companyia d'un mediàtic, la veritat és que és un tio de lo mes normal i el que veus a la tele és el mateix que en la vida real, és el Santí Millan toca foto de record. Vinga doncs toca la bocina i em mentalitzo en acabar com sigui l'etapa avui els primers quilometres els faig millor del que penso i a mesura que passen no els quilometres si no las hores el meu cos comença a queixar-se, tornen las diarrees!! el company Oscar porta Fortasec em dona dos capsulas i semble que funciona.

 Continuem per pistes e inclús atravasem un petit riu que va força bé per refredar els peus que els porto adolorits i bullint avui fa mes calor que els altres dies, nomes em falta-va això uffff, arribem al primer avituallament i aprofito per descansar amb altres "moribunds" i el metge em pren la tensio i em recomana descansar peró estic com un roc jejejeje, reposo i menjo una mica de bocata no puc menjar gaire, tornem a possarnos en marxa els companys van tiran de mi i jo els segueixo com puc, passem per llocs ha on ça aturat el temps peró jo no puc aturar-me vaig a pinyo fixa i els companys aprofiten pen parar i fer fotos jo si paro no crec que pugui tornar a arrancar, els ultims quilometres és fan interminables toca apretar las dents aixó sé esta acabant!! ultim esforç i entrem tos junts. Aquesta vegada el cos esta ja al limit necessito descansar dema és la ultima etapa tinc que fer el ultim esforç...........

Etapa de montanya

Amics tornem per la crònica!! ahir desprès d'haver d'abandonat en la segona etapa marato per la gastroenteritis, fa que intenti recuperar-me el millor que pugui tot i que sera mol difícil, bé aquesta nit a passat la pitjor de las meves pors, de matinada e tingut diarrees i estic molt debil tampoc e dormit bé però la part positiva és que ja no tinc vòmits, avui toca etapa reina de la montanya son 60km pujant i pujant per fer 101km i pujar fins els 2200m  espero aguantar com sigui. Toca l'hora d'aixecar-sa i no vull pensar en el meu estat, si no surto quedo eliminat aixins que tocara apretar las dents, anem a l'esmorzar i puc menjar una mica això em reconforta, vinga doncs control de firmes i recollida d'aigua ja estem a la sortida, el Toni el tinc davant per marcar el ritme, anirem tranquils i també s'apunta al grup el Oscar un tiu collonut que ja a fet la Titan variàs vegades i a sobre és metge, com a mínim no crec que la palmi sensé atenció sanitària jejeje,

Vinga doncs els primers quilometrés és van fen amb molt d'esforç peró a bon ritme semble que el cos aguanta prou bé, de fet al passar el primer control la cosa és complica arriben els dolors de panxa i comença la diarrea un altre vegada, de fet amb l'esforç pujant sem escapa una mica i haig de parar per netejar-me i fer las necessitats en mig del no res, la vergonya és perd en aquest casos, continuem pujant amb unes rampas que tinc que fer-les a peu no em queden forçàs, el Toni m'anima ja falta poc per arribar a dalt, em costa creure que ja estem a dalt, la panxa esta millor desprès de prendre un parell de Fortasec.

Ara toca rodar una mica, baixar i baixar penso que aquet és el moment per apretar per poder recuperar una mica de temps doncs baixo com crec que mai e baixat, la veritat és que recupero tems però baixant unes pedres salten i em donen varis cops a la tíbia i deixat un parell de ferides que és el que em faltava, res continuem aguantant, desprès de rodar una estona ara toca passar per un Oued i son 15km (aixó és un riu sec ple de pedres i sorra que és una tortura xina pel cul i la resta del cos, ça de tindre molta paciencia i no perdre la concentració amb els graons que tens que saltar) el passem i continuem rodant per arribar al final de l'etapa no ho puc creure hem arribat, molt cansat però em arribat, graciàs al Toni

que en cap moment a deixat d'animar-me nomes queda plorar al arribar estic molt fluix espero recuperar per dema, ara directe a la dutxa i descansar, fins dema he d'acabar com sigui....
 

2º etapa marato

 Hola companys!! ufff quina nit que he passat,.. avui toca fer la segona etapa marato i ens espera 135km per devant, ahir desprès d'arribar varem posar la colchoneta i el sac de dormir en el tros que quedava en l'haima el metre quadrat és mes car que a Barcelona jejeje ,el bó és que tens els mediàtics dormin al teu costat, bé, aprofito per fer una petita reflexio del que estic veien aquets primers dies, en primer lloc aquí el nivell econòmic és alt per no dir mol alt, també que per mes que et sembli que la gent no semble que pugui tindre nivell doncs estàs equivocat, fins el ultim son uns autèntics maquines son gent amb molta preparació aquí no hi ha lloc per la gent que no estigui preparada, per lo tant, molt de respecta per a tots els que fan la Titan, aquí fem punt i apart pels mediàtics, de fet el Toni em posava una mica al dia de qui era cada un, desde Marc Coma fins el Santí Millan passant per el Josef Ajram i altres de prensa rosa, res comencem.... com deia aquesta nit me he trobat malament no sé que em passa estic una mica marejat i tinc mal de panxa, a sobre no e pogut aixecar-me per la nit per por a trepitjar algú i me hagut d'aguantar, aquet mati tot i tindre malt de panxa e esmorçat bé ja que tenim per davant 135km aixins que despres de posar el sac de dormir altre vagada a la bici i passar el control de firmes i recollir el aigua ens posem a la sortida, aqui la primera sorpresa!! el Director de la proba el Sr.Joan Porcar em busca per saludar-nos i ens dona ànims per acabar la proba, tenim el nostre àngel de la guarda que se preocupa per nosaltres (Nerina) doncs desprès de fer la foto oficial ens posem per sortir.

Aquí veig que la cosa se posa malament li comento al Toni que em trobo malament que això va a pitjor, el Toni m'anima perquè no i pensi anirem mes a poca poc per recuperar. Bocina i sortim el ritme em sembla molt alt tot i aixó que anem molt lents duran els primers quilometrés, comença el patiment arriben els primers vòmits i penso que ara ja em començare a trobar millor i res mes lluny de la realitat, el patiment acaba de començar desprès de parar variés vegades i deixar mitja vida tinc que pendre una decisio i és que no puc enrraderi mes al company Toni, pot quedar fora de temps.. ell a fet tot el que ha estat en las seves mans me a ajudat en tot però al arribar al primer avituallament sento com si em donessin un cop per l'esquena i quedo estabornit.. el cos diu prou ja no puc lluitar mes, el Toni em deixa amb preocupació i pena però jo estic mort.

Al cap d'uns minuts arriba el metge i comença el remate final, el vòmits continuen i em quedo kO total, em posen suero i tinc unes tremolors que semble que estem sota cero, però no, estem a vint i dos graus, total que al cap d'una estona començo a donar-me compta de que ja no podre ser Finisher i el mon sem cau a terra, no recordo haver plorat tant ni amb tanta amargo, tot el treball perquè em passa això.... a dins del Jeep de la organitzacio quedo dormit duran mes d'una hora em deixen al campament ara toca dutxa i reposar al maxim, dema intentaré continuar no vull que m'eliminin haig de sobreposar-me com sigui.

1ª etapa marato

Hola amics!! ja estem
preparant la primera etapa marató amb el company Toni, aquí comencen els nostres primers dubtes amb el tema logístic, el primer del que ens donem compte és que la maleta està plena de coses inútils i que potser faltaria alguna cosa més vital. Bé d'entrada portem massa
material en recanvis i un excés de roba que no necessitem, obrir i tancar la maleta cada dia és un drama, un dia d'aquests explota la cremallera. Comencem a preparar la motxilla i veiem que aquest pes no el podem portar a l'esquena, perquè sino ens quedem valdats... uffff, vinga doncs, a repartir el pes per la bici i tot ben lligat perquè no caigui, això ha quedat de pel·licula.

Ara només queda anar a passar el control de firmes i recollir l'aigua, la rutina de cada dia. Cap a la sortida veig que la gent continua "enxufada" i només tocar la bocina vinga a tope i això que ens esperen 107km... Pel camí, més del que ja ens varem trobar en la primera etapa, molta molta sorra fina, que és una autèntica tortura, això de baixar de cop la velocitat per trobar sorra i no poder agafar un tram més dur és esgotador i tot el cami és així. Una altra de las coses a millorar és anar a rodar, això és difícil per el que he comentat abans, si el de davant agafa una part de sorra tu ja toques roda per darrera amb el perill de caure i fer que caigui el de davant.

També has d'estar sempre, i dic sempre, atent no et pots despistar per què de seguida tens una pedra o sorra per caura de morros, de fet en la primera etapa un biker ja es va trencar la ròtula en una caiguda, aixins que tenim que esta a la guait, dit això anem per un camii trepixat, amb el centre del carril amb força pedra i sorra, en aquet moment un conegut del Toni pasa i el vol anar a saludar moment en el que no sé com.... pasa d'un canto a l'altra, derrapa i cau tot a poca velocitat peró de forma molt espectacular amb la mala sort de que pasa un biker pel costat i li enganxa la camelbak amb la tanca de la roda de darrere ufffff quin ensurt el Toni per terra i arrossegat per un altre bici, sort que la camelbak s'estripa i queda lliure, el pobre Toni queda una mica estabornit amb un cop a la ma, por dios quin ensurt.... peró el crak se aixeca i aquí no pasa res, vinga continuem aixo ja em comença a cansar, vinga rodar sorra i tot el que ja e comentat peró desprès de pasar hores i hores el cul comença a queixar-se, toca continuar i els ultims quilometres es fan molt pesats pasem unes montanyés i veiem al fons l'arribada uffff etapa superada hem arribat!! ara toca entrar en la super haima i buscar un lloc per deixa la colchoneta i el sac de dormir, avui com etapa marato toca ser autosuficient en tot, nomes et donen de menjar, dormirem a terra amb els craks i tindrem que repassar las bicis nosaltres, de fet no és problema ja las reparem cada dia, (no tenim asistencia mecànica). Vinga doncs fins dema segona etapa marato i mes de 135km ens esperan.

Primer dia Titan

Hola amics!! ja tenim la primera etapa al sac ufff quins nervis e tingut avui a la sortida tenia una pujada d'adrenalina brutal, bé doncs aquest mati ens hem aixecat a l'hora i e tingut la sensacio d'haver dormit millor del que pensava, una vegada canviats... cap el esmorzar aquí hem començat a viure el que és la Titan desert hem preparat las bicis i cap a la sortida sempre desprès de pasar el control de firmes i la recollida d'aigua. Vinga doncs tocan la bocina i primera sorpresa tothom surt com un cohet i és el primer dia!! doncs vinga aqui començo a veure que els camins que trobarem sempre seran amb sorra aixo vol dir que el desgast sera important,

pero bé el que comentaba, al cap d'uns quilometres arriba la calma és a dir las dunes, aquí tothom a peu però comença el primer problema e perdut el Toni i alguns coneguts hem comenten que esta a devant ufffff a veure si el puc agafar, però caminant per las dunes em donava compta que las pulsacions eran molt altes i l'esforç era notable per pasar-las, una cosa important las dunes son petites muntanyas de sorra per lo tant el anar en bici és per torturar a la

gent,  aixins que tranquilitat respirar bé i una cosa important la Titan és mediàtica perquè té personatges que li donen aquest toc, doncs sense donar-me compta estic al costat del Santi Millan i clar prensa i camaras per tot arreu, sortiré d'aquí no sigui cas que es vegi el careto de mort que ja porto jajaja, doncs arribo al control de pas i el Toni que no el trobo, continuem a tope fins l'avituallament i trobo els xurribikers i hem comenten que el Toni continua per devant, no entenc amb lo depresa que vaig i no l'agafo, continuem per una pista molt rapida i arribem al segon avituallament desprès de parar sento la veu del Toni que arribaba uffff era ell el que hem seguia por dios quina bogeria, despres de reposar una mica sortim cap

l'arribada misio complerta,

 ara toca preparar l'etapa marathon hem de portar tot a sobre de la bici, hem de descansar i recuperar...

Cronica dia 0‏

Hola amics!! tornem per començar l'aventura...... ara si que comença de veritat, en aquets moments nomes en venen els records de tot el que em fet amb el company Toni, ufff quina pallissa que ens em donat per arribar fins aquí, mai havia estat tan fort i esperem que tot vagi bé, ens ho mereixem.

Avui com en tots els grans dies toca aixecar-se molt aviat, hem d'estar a l'aeroport a les sis del mati i com passa sempre amb els nervis no podia dormir-me, doncs bé cap el Prat per agafar el avio. El viatge n'avio relativa-ment rapid per arribar l'aeroport d'Errachidia on ens esperan per tot el tema burocràtic del visat, ja pasat el tema papers vinga cap l'autocar "cinc estrelles" que ja ens posa en la autentique realitat del pais i de la Titan, això no és per a quejicas. pel camí mirava el paisatge i em començo a mentalitzar de que això no te res a veure amb tot el que podia pensar, doncs per rematar desprès de veure fins i tot un oasis

començo a veure al fons una cortina d'un color sorra que era això una tempesta de sorra que ja ens acompanyaria fins ben passada la tarda. Mentre anàvem amb l'autocar el "guia chofer" es va perdre variàs vegades i el viatge va ser de lo mes divertit ufffff por dios quin començament,

bé ara toca papeleo, foto, i portar la maleta a l'haima..... primera sorpresa amb tanta sorra al obrir el drap que fa de porta de l'haima per sobre del llit tenim dos dits de sorra i no tinci lloc ni per posar la maleta agggg quin començament, em faig a la idea de tindre sorra per tot arreu fins a tornar a casa. Vinga doncs una vegada instal·lats, ara toca muntar las bicis i això o tenim que fer al carrer amb la tempesta de sorra.. quin patiment això comença a posar-se èpic, vinga doncs recollim las bicis al control, man donat la caixa de la bici trencada i amb tot ple de sorra per dins, aquí bé el primer ensurt de la Titan vaig posar la camebak i las sabates amb la bici i al desmuntar no mes trobo la camelbak no tinc las sabates uff primera prova pel meu cort!!, vaig a reclamar i em diuen que si, que vale i de septe arriba el Toni per dir-me que las te en la caixa de la seva bici agggggg, no recordava de que jo em paso de pes i las varen possar en la seva caixa, bé doncs en mig de la tempesta de sorra el gran mestre Toni en un plis plas bicis montadas,

i com no podia ser d'un altre manera la tempesta de sorra se acaba, ara toca reposar el maxim tot i que això és una miqueta aburrit, doncs res d'avorriment agafem las bicis per provar que tot vagi bé i ens acostem fins las dunes per fer una mica de shopping amb els Berebers de torn jeje, que els primers riures de la Titan. Desprès de la volta turística ara toca anar a sopar i desprès briefing per saber tota la informació de l'etapa de dema i ens asabantem que degut a la tempesta de sorra es retalla l'etapa però las dunes que son uns cinc quilometres es tindran que fer, doncs bé ara toca descansar dema toca aixecar-sa a dos quarts de set per preparar l'etapa. Fins dema!!