PORTS DEL MARESME

Bones a tothom, ja tenim la crònica una altre setmana.

Fins ara hem preguntava si ens estem preparant per anar al desert o a fer la travessia per el pol nord! jejeje, per fi ha arribat el bon temps per a anar en bici (bé, tot el bo que es pot demanar al hivern).

 

Doncs com ja vaig comentar la setmana passada, entre el mal temps i que no tenia bones sensacions gairebé no vaig entrenar i aquesta setmana pensava que tot aniria molt millor, doncs res de res, tota la setmana aturat exceptuant el dilluns i dimecres que vaig fer estiraments al gym, ja que em semblava que el genoll no funcionava del tot bé (desprès de tots aquests anys un ja es coneix i sabia de que eren aquets dolors) i el metge em va fer una revisió i decisió compartida, punxada al canto i a corre. Bé, primer tocava descansar uns dies i tot i que el dissabte encara em fa mal el genoll i la punxada, ja estic esperant provar el diumenge per poder fer la volta als ports del maresme amb tots els companys.

Diumenge!! Avui he dormit poc, només pensava com em trobaria en la sortida de

la volta als ports, "ja se sap tot ple de cracks i ritme alt?", però el més important és el meu genoll que anava millorant i això hem dona confiança. Doncs a les vuit (com manen els canons del professionals i desprès de veure que el carnaval havia deixat alguna baixa), hem sortit direcció a Sant Pol per agafar la carretera que ens porta a Arenys de Munt. El ritme anava pujant, sabia que tocaria patir però per sorpresa el cos d'aquest avi atrotinat funciona de fàbula i vinga pujar amb les pulsacions controlades fins a Coll Sacreu! Tot seguit hem fet una petita parada de reagrupament i vinga a baixar amb compte perquè l’estat de la carretera amb la humitat tenia el seu perill. D'aquí cap a Sant Celoni, després cap Gualba i quina "sorpresa"! deunidor la rampa que tenien al davant, pensava que era broma jejejejeje por dios!, doncs amb tot el que tens a la bici vinga a pujar fent esses i si no en teníem prou, a l’acabar la carretera, doncs terra!!, si si, el que sentiu, terra!! això sembla ciclocròs!!! i a sobre a ritme de Giro d'Italia i dic això per què els ports del Giro d'aquest anys eren iguals jejeje (que divertit, això
és de masocas). Continuem per una carretera que ens ha de deixar a les portes de pujar cap el Montseny peró per el camí tres rampes de las que et treuen el fred, sort que al arribar a la carretera que ens porta cap al Montseny ens han dit que la carretera estava tancada i hem fet un trajecte d’emergència per arribar a Campins i desprès Sta Maria de Palautordera per començar a pujar fins a la costa del Montseny. Aquí hem tingut dos baixes al grup perquè tenien el temps comptat i es que feien tard, doncs la resta vinga a tornar a pujar i és que per això es diu els ports!! Aquí hem començat a ritme tot i que sabia que eren sis kilòmetres al numero quatre (ja bufava de veritat i he afluixat al veure una rampa que tampoc era res de l'altre món), però tampoc tenia que rebentar, al arribar a dalt descansar uns minuts i reagrupament per tornar cap a casa, però primer tenien que pujar altre vagada cap a Collsacreu i a ritme altre vagada per donar-me compta que estic millor del que pensava. Desprès de passar més d'una setmana gairebé parat i haver-me punxat el genoll el dijous, doncs d'aquí hem baixat fins Arenys de Munt i desprès cap Sant Iscle per arribar a Sant Pol i per la NII fins a Canet cent km fets a bon ritme. Demà toca estirament per recuperar, crec que el quatre de Març que és el dia de els Ports del Maresme tocarà patir de veritat, estic apuntat per fer la de cent cinquanta i ja tremolo!!

Nota: Donar les gràcies al company que avui ha sortit amb nosaltres i ha comprat l’aigua per omplir els bidons, que no li he dit res.